domingo, 9 de enero de 2011

DISTORSIONS COGNITIVES

PRACTICA 3                                                       Laia Vidal, Alba Vàzquez
Distorsions cognitives
Les distorsions cognitives són errors en el processament de l’informació. És un corrent anomenat cognitivisme. Exerceixen un paper predominant en la psicopatologia en produir la pertorbació emocional.
La primera enumeració va ser donada per Albert Ellis, que va ser un terapeuta cognitiu conductual nord-amercià que el 1955 va fer la teràpia racional emotiva conductual. És considerat per molt com el pare de les teràpies cognitives conductuals i com un dels psicoterapeutes més influents de la història.
Però aquesta enumeració va ser ampliat per Aaron T. Beck, encara que altres autors com Karen Horney ja havien identificat alguns dels fenòmens implicats en el que ara s’anomena distorsions cognitives.
Abans s’estudiava la conducta observable  en canvi el  cognitivisme estudia la conducta no observable com el que pensem, la motivació, la memòria.
Una persona que davant d’un estímul decideix que fer, passa per aquestes fases:
ESTÍMUL- ORGANISME- RESPOSTA- CONSEQÜÈNCIA
El que porta a una conseqüència és:
1.       Esdeveniment activador
2.       Pensament i creences
3.       Conseqüències emocionals i conductuals

Es diferència:
La reacció: significa donar una resposta sense rumiar.
La proacció: significa que davant d’un conjunt d’estímul escull una resposta i opera de la millor manera.

 El psicòleg ha d’intentar reduir les coses negatives dels diferents tipus de distorsions cognitives, que són:
-Generalització excessiva
-Abstracció selectiva
-Polarització o pensament “tot o res”
-Desqualificació d’allò positiu

-Lectura del pensament

-Endevinar el futur

 -Magnificació i minimització

-Raonament emocional

-Etiquetar erròniament

 -Autoinculpació

 -Personalització

 -Imperatiu categòric



PRÀCTICA

Generalització excessiva

Un noi suspèn un examen i pensa que no tindrà sortia amb aquella assignatura durant tot el curs .

Un noi durant una competició d’esquí cau i creu que no serveix per aquest esport.

Abstrecció selectiva

Una noia s’enfada amb la seva parella perquè no vol anar al mateix lloc que ella, però no te en compte els cops que ell a anat a llocs que li agraden a ella i en ell no.

A una noia la renyen els seus pares perquè ha arribat tard a un sopar familiar i tot i saber que tenia aquest compromís s'enfada molt.
Polarització
Un noi creu que tothom parla malament d'ell i el critiquen.
Un noi creu que no té a ningú al seu costat per donar-li suport quan tingui un problema.
Desqualificació d'allò positiu
A una noia la felicita el seu professor perquè ha fet una pràctica fantàstica i ella pensa que ha sigut només sort.
Un equip de futbol guanya un partit i un dels seus jugadors creu que ho podrien haver fet per molts més gols.
Lectura del pensament
Un noi i una noia fa molt temps que estan junts i ella dóna per suposat que el seu xicot n'està fart de la relació i se'n vol anar amb una altra.
L'amiga d'una noia està enfadada i ella creu que ho està perquè s'ha discutit amb el xicot i la bombardeja a preguntes sobre la seva relació.
Endevinar el futur
Un noi surt amb els seus amics de festa (tot nois) i la seva xicota pensa que s'embolicarà amb una altra.
Un noi té un germà acabat de néixer i creu que els seus pares ja mai més tornaran a estar pendent d'ell.
 Magnificació i minimització
Una noia pensa que les seves amigues són les millors del món i no la fallaran mai.
Un noia noia creu que no té parella perquè tothom la veu lletja.
 Raonament emocional
Un noi està enfadat i pensa que tothom ho està amb ell.
Un noi està trist i creu que tothom l'evita.
 Etiquetar erròniament
Un noi veu a una noia embolicar-se amb dos nois la mateixa nit i li posa l'etiqueta de "fàcil".
Un noi està en una discoteca i un altre, sense voler, li dóna una empenta. Li posa l'etiqueta de "malalletat".
Autoinculpació
Una noia veu a dues amigues seves enfadades entre elles i creu que ha estat per culpa seva (que ella les ha influït o els ha dit alguna cosa que les molestés).
En una classe tots els alumnes criden i parlen mentre el professor està explicant. El company d'una noia li demana un dubte sobre la matèria i mentre ella li resol el professor renya a tota la classe. La noia creu que ha estat culpa seva.
 Personalització
Dos nois queden una tarda per estudiar junts l'examen que tenen l'endemà. Un d'ells se'n ensurt amb la matèria i li agrada però no ha estudiat gens i l'altre ha estudiat molt però vol posar algunes idees en comú. A l'hora de rebre la nota de l'examen el noi que havia estudiat molt aprova amb molt bona nota i el que no havia estudiat tant creu que ha estat gràcies a la seva ajuda que ha tret tant bona nota.
En un partit de bàsquet on es decideixen els últims 2 punts decisius per guanyar, una jugadora li passa la pilota a una altra i aquesta l'encerta dins la cistella guanyant així el partit. Tot i que la posició de la primera jugadora no era d'allò més favorable perquè l'altra encertés, ella creu que ha estat gràcies a ella que han guanyat i que l'altra ha encertat.
 Imperatiu categòric
Una noia està treballant per a una empresa amb un contracte laboral temporal. Sempre és la primera en arribar a la feina i la última en marxar. Tot i que sap que no li renovaran el contracte ja que l'empresa no té diners, ella creu que ha de treballar encara més perquè la tornin a contractar.
Reflexió
Crec que les distorsions cognitives afecten a tothom en major o menor mesura, i depèn de nosaltres la manera com ens afecten, ja que pensar i creure molt amb alguna distorsió pot provocar que una persona estigui sempre trista, de mal humor o fins i tot que tingui una depressió.
Però és fàcil que en algun moment et vinguin pensaments com aquests, ja que circumstàncies passades et poden portar a aquest tipus de pensaments. Com per exemple si durant un temps algunes persones t’han criticat o s’ han rigut de tu,  després és molt més fàcil pensar que et critiquen o es riuen de tu quan veus dos persones parlant o rient.
També es normal desconfiar de la parella quan has tingut males experiències passades,però has de pensar que mai res és igual.
Però també hi ha persones que no els hi cal haver tingut una mala experiència en el passat, sinó que són persones insegures o que es capfiquen massa amb les coses, i això provoca que totes les coses, per petites que siguin et causin un gran dolor.
Crec que costa molt fer entendre a una persona que allò que ell creu que realment és cert,només són imaginacions i no te perquè passar de veritat.
Però també actuar i pensar contràriament a aquestes distorsions et pot provocar altres tipus de problemes.
Crec que s’ha de buscar un punt mig entre ser una persona molt desconfiada, que no es valora gens, que creu que ho fa tot malament, i una persona ingènua, que es pensa que ho fa tot bé, i que és el millor.

miércoles, 3 de noviembre de 2010

DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

PRÀCTICA 2: DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA
QUÈ ÉS LA DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA?
Desenvolupada en la dècada dels 50 pel terapeuta Joseph Wolpe, és un mètode terapèutic basat en principis conductistes i, en particular, en el contracondicionament. La dessensibilització sistemàtica pot resultar especialment adequada pel tractament de les fòbies clàssiques, pors cròniques i reaccions d’ansietat interpersonal. L’objectiu és que el subjecte pugui crear respostes noves i adaptatives a estímuls que abans li provocaven respostes no desitjades. Aquesta teràpia té el gran avantatge de no ser dolorosa.
Els dos principis fonamentals de la dessensibilització sistemàtica són:
1 – Una emoció pot contrarestar una altre emoció.
2 – És possible habituar-se a les situacions amenaçadores.

MARY COVER JONES intro

EL CAS DEL NEN AMB FÒBIA ALS AUTOCARS
Un nen està amb la seva àvia mirant la televisió quan de cop es veu un accident d’un autocar on moren vàries persones. El nen al veure els cadàvers i l’autocar estavellat agafa por, o millor dit, fòbia als autocars.
Els pares del nen volen anar de viatge a Andalusia, però el pare té uns problemes d’esquena i no pot conduir. Es decideixen per agafar l’autocar però el nen no hi vol pujar de cap de les maneres.
La nostra feina és elaborar un procés de dessensibilització sistemàtica per aquest cas perquè el nen pugui perdre la por a pujar a un autocar.

PROCÉS DE DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA
1 – Fer entendre al nen que els autocars no són tan perillosos com semblen.
2 – El nen mira dibuixos animats i contes que tracten sobre autocars. Per exemple aquests:
3 – Li passem pel·lícules amb autocars reals com poden ser els autocars turístics típics de Londres.
4 – Li comprem un autocar de joguina perquè jugui amb ell.
5 – Ensenyem al nen que els seus amics i altres nens de la seva mateixa edat pugen a l’autocar i no els hi passa res.
6 – Seguim l’autocar amb el cotxe una estona i observem el que fa.
7 – Fem que el nen parli amb el conductor de l’autocar perquè agafi confiança amb ell.
8 – El conductor li ensenya l’autocar per dins.
9 – Fem un trajecte curt amb el nen pel barri o el poble on ell viu acompanyat d’un familiar proper com pot ser l’àvia o els pares.
10 – El viatge.
REFLEXIÓ

Hem fet una pràctica de dessensibilització sistemàtica, el professor ens ha proposat dos temes, un es tractava d’una persona que tenia fòbia a les abelles i l’altre una persona que tenia fòbia als autocars.  Nosaltres hem decidit fer la fòbia als autocars ja que em cregut que era més fàcil treure una fòbia que es provocada per un estímul visual que no pas tenir fòbia a les abelles que es una fòbia que causa dolor físic.
Per poder treure una fòbia primer cal saber quants anys té la persona, ja que depèn molt de l’edat la manera com es tractarà.  El cas del nen que tenia fòbia als autocars tenia 7 anys i per això hem començat la dessensibilització fent que mirés vídeos de dibuixos i jugués amb autocars petits.
En un cas de dessensibilització sistemàtica els passos s’han d’adaptar a la situació , ja que cada persona reacciona d’una manera diferent, i a vegades has d’afegir un pas més perquè la persona no es veu capaç de passar al següent  o potser n’has de suprimir algun si la persona avança favorablement.
No coneixia aquest mètode per curar les fòbies i m’ha semblat molt interessant, tot i que és molt diferent quan vols curar una fòbia de veritat, ja que cada persona és un món i segur que per curar dos persones que tinguin la mateixa fòbia els passos a seguir seran totalment diferents.
Penso que seria interessant primer conèixer una mica a la persona per tal de poder adaptar els passos amb coses que el motivessin o li agradessin per tal que no sigui tan dur el procés.
També  és important tenir pensats diferents passos intermedis a part dels que s’han pensat per tal de poder improvisar amb més rapidesa i eficàcia.
Segons el meu punt de vista és complicat curar una fòbia perquè moltes vegades les persones que en pateixen una no saben el motiu pel qual els hi apareix aquesta por.
Però crec que és un bon mètode per curar o almenys disminuir la fòbia exposant situacions que no causen cap dolor físic pel pacient i això és un gran avantatge.

ALBA VÀZQUEZ  

domingo, 17 de octubre de 2010

FONAMENTS DE PSICOLOGIA

Avui a la classe ens han demanat que féssim una introspecció durant uns 10 minuts i tots tanquem els ulls i ens posem en silenci.
No se sent cap soroll i començo a preguntar-me que pensar, vull intentar deixar la ment en blanc i només fer cas de la respiració, però de seguida em comencen a venir a la ment pensaments, penso amb les coses que no vull pensar, aquelles coses que em fan mal i m’amoïnen i són precisament aquestes coses les que em venen al cap, no vull pensar-hi més però no ho puc evitar, com més m’esforço a no pensar-hi més em costa treure-m’ho del cap, però sense adonar-me’n m’apareixen imatges, coses que m’havien passat el dia abans i començo a reflexionar-hi, de sobte penso en el que m’agradaria fer quan s’acabessin les classes, les coses que m’agradaria que pesessin i m’imagino una història irreal, m’imagino a mi en diferents situacions agradables i penso que tan de bo es complissin. Però de seguida em tornen a venir els pensaments que em preocupen i m’estresso no ser com fer-ho, i per no pensar-hi més obro els ulls i miro els meus companys i em pregunto que els hi deu estar passant pel cap. De sobte penso en una tàctica que em varen ensenyar per concentrar i em poso a imaginar colors, però no m’hi puc estar gaire estona ja que em comença a venir son. Al cap d’uns segons el professor ens diu que ja s’ha acabat.

CONCLUSIÓ
És molt difícil deixar la ment en blanc, ja que només el fet d’intentar-ho ja et venen diferents pensaments o imatges a la ment. Penso que quan hi ha alguna cosa que et preocupa de veritat és impossible no pensar-hi en algun moment, com que et fa mal recordar-ho t’entestes a no fer-ho i això provoca que ja ho hagis pensat.
De sobte t’apareixen imatges del passat que no saps perquè les recordes ja que potser no els hi donaves cap importància i t’estranya haver-hi pensat.
Durant molta estona penses en les coses que t’agradaria que pesessin però saps que no es compliran i això t’entristeix. Et venen imatges del que podria passar durant les següents hores o dies i crees una pel·lícula dins el teu cap.
A vegades m’agradaria no pensar en el futur, ja que després quan les coses no passen de la manera com les havies imaginat, et decepcionen, donat que moltes vegades idealitzes molt les coses i després necessites que passin d’aquella manera per ser feliç.
Crec que pensar tant en el futur és negatiu, i m’agradaria poder evitar-ho,  deixar que les coses fluïssin per elles mateixes, i així no t’enduries tantes decepcions, però reconec que això és impossible, si no és que tens un gran control de la teva ment i pots deixar que els pensaments passin sense aferrar-t’hi.

ALBA VÀZQUEZ