PRÀCTICA 8

PRÀCTICA 8

A la classe amb l’Ernest Luz hem realitzat la pràctica sobre l’enfocament sistèmic, consta de dues teories, la cibernètica i la teoria general de sistemes. És diferent dels enfocaments anteriors, ja que no es centra amb l’individu, sinó amb un grup de persones,  (dues o més) i amb les relacions que hi ha entre elles. Com pot ser el cas d’una parella, un equip, gent que treballa al mateix lloc,amics...

Defensen que quan una persona té alguna dificultat o símptoma perjudicial no és ell el problema sinó les relacions amb les persones que l’envolten no són adequades.

Es important destacar que l’enfocament sistèmic no es creu que es pugui saber la causa que comporta el problema, ja que diuen que és molt més important trobar-hi la solució, ja que sovint les causes poden haver desaparegut però el comportament pot continuar.  Per això defensa la causalitat circular, tot és causa i conseqüència alhora.

El psicòleg serà molt important amb l’entorn, ja que indicarà la manera com ha d’actuar el sistema, s’ha de tenir en compte  que a vegades la seva intervenció pot ser bona però també dolenta.  Ha de tenir present els efectes secundaris que pot provocar, anomenats iatrogènia.

Hi ha dos tipus de sistemes, els que funcionen d’una forma saludable i els insaludables. Les saludables són les que s’intenten fomentar en canvi les insaludables s’intenta que es trenquin.

GREGORY BATESON                                               

Va estudiar tribus i cultures indígenes, i va establir dos tipus de relacions:

Relació simètrica: significa que els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant (en escala) pot ser de tipus constructiu o destructiu.

Relació complementaria: significa que els diversos elements d’un sistema interactuen de forma diferent, tenen rols diferents. També poden ser constructius o destructius.

PRÀCTICA           Anna Maria Casadellà,Tamàra Robles i Alba Vàzquez

Hem elaborat quatre seqüències de CAUSALITAT CIRCULAR per les diferents relacions:

1.      Relació simètrica constructiva

2.      Relació simètrica destructiva

3.      Relació complementària constructiva

4.      Relació complementària destructiva

Relació simètrica constructiva:

Aquesta relació tracta sobre dos amigues,  totes dues es volen posar-se en forma, primer ho fa una i l’altre al veureu ho saber-ho també ho fa.

Relació simètrica destructiva:

Es tracta sobre dos nens que van junts a classe, s’agafen de l’altre  i la professora els renya.

Relació complementària constructiva:

Es tracta d’una empresa on saben que tractant millors els seus empleats aconseguiran més beneficis.

Relació complementària destructiva:

L’exemple que hem posat és d’un nen que treu males notes, a causa que el pare s’enfada i el pega i que el professor no es preocupa per ell.

REFLEXIÓ

Aquesta pràctic ha estat molt interessant, perquè t’ensenya  una altre manera de veure els problemes que tenen les persones i els que tens tu.

Penso que és cert que la majoria de problemes que tenen les persones venen causades per l’entorn i l’ambient que les envolta. Pots no ser feliç i fins i tot tenir algun problema greu per les conseqüències que has viscut o has pensat però sempre venen relacionades amb la gent que t’envolta. Pots estar trist,deprimit ,sentir-te malament amb tu mateix o inferior quan et compares amb altres persones del teu voltant, pots estar preocupat tenir quan li ha passat alguna cosa a algú que t’importa, o estàs enfadat, de mal humor quan algú t’ha dit o ha fet alguna cosa que t’ha molestat o estar capficat per pensar que les coses no et surten com voldries. Aquestes coses quan a la persona li afecten de veritat provoca que tinguin un problema important i greu, i que necessiti ajuda, però és cert que totes les persones són diferents i n’hi ha que no es preocupen tant per les coses, se’n preocupen massa, que són més vulnerables o més fortes, però al cap i a la fi les relacions amb l’entorn i tenen un paper molt important. Per això trobo molt interessant el fet d’intentar solucionar el problema, trauma, que tingui la persona a partir de les relacions que l’envolten. Ja que estic d’acord que les persones són el que són a causa del seu entorn, ja que si pensem en nosaltres mateixos i ens imaginem haver anat a una altre escola, viure en un altre poble o en un país diferent,  no podem dubtar que no tindríem res a veure amb com som ara.

I no podem negar que quan a la feina, a l’escola, amb els amics, amb la parella i amb la família hi ha una bona relació les coses sempre van millor. També crec que moltes persones quan són antipàtiques, van de superiors pensant que són els millors i que la resta de gent no l’importen ni són res, són persones que les relacions que han tingut anteriorment han estat insaludables i per aquest motiu ells fan el mateix amb les relacions que tenen més endavant.

Tenint en compte el fet que l’enfocament sistèmic no dona tanta importància a la causa del problema, trobo que potser no cal perdre el temps buscant la causa sinó utilitzar aquest temps per trobar una bona solució més ràpidament.