DISTORSIONS COGNITIVES

PRACTICA 3                                                       Laia Vidal, Alba Vàzquez

Distorsions cognitives

Les distorsions cognitives són errors en el processament de l’informació. És un corrent anomenat cognitivisme. Exerceixen un paper predominant en la psicopatologia en produir la pertorbació emocional.

La primera enumeració va ser donada per Albert Ellis, que va ser un terapeuta cognitiu conductual nord-amercià que el 1955 va fer la teràpia racional emotiva conductual. És considerat per molt com el pare de les teràpies cognitives conductuals i com un dels psicoterapeutes més influents de la història.

Però aquesta enumeració va ser ampliat per Aaron T. Beck, encara que altres autors com Karen Horney ja havien identificat alguns dels fenòmens implicats en el que ara s’anomena distorsions cognitives.

Abans s’estudiava la conducta observable  en canvi el  cognitivisme estudia la conducta no observable com el que pensem, la motivació, la memòria.

Una persona que davant d’un estímul decideix que fer, passa per aquestes fases:

ESTÍMUL- ORGANISME- RESPOSTA- CONSEQÜÈNCIA

El que porta a una conseqüència és:

1.       Esdeveniment activador

2.       Pensament i creences

3.       Conseqüències emocionals i conductuals

Es diferència:

La reacció: significa donar una resposta sense rumiar.

La proacció: significa que davant d’un conjunt d’estímul escull una resposta i opera de la millor manera.

 El psicòleg ha d’intentar reduir les coses negatives dels diferents tipus de distorsions cognitives, que són:

-Generalització excessiva

-Abstracció selectiva

-Polarització o pensament “tot o res”

-Desqualificació d’allò positiu

-Lectura del pensament

-Endevinar el futur

 -Magnificació i minimització

-Raonament emocional

-Etiquetar erròniament

 -Autoinculpació

 -Personalització

 -Imperatiu categòric

PRÀCTICA

Generalització excessiva

Un noi suspèn un examen i pensa que no tindrà sortia amb aquella assignatura durant tot el curs .

Un noi durant una competició d’esquí cau i creu que no serveix per aquest esport.

Abstrecció selectiva

Una noia s’enfada amb la seva parella perquè no vol anar al mateix lloc que ella, però no te en compte els cops que ell a anat a llocs que li agraden a ella i en ell no.

A una noia la renyen els seus pares perquè ha arribat tard a un sopar familiar i tot i saber que tenia aquest compromís s'enfada molt.

Polarització

Un noi creu que tothom parla malament d'ell i el critiquen.

Un noi creu que no té a ningú al seu costat per donar-li suport quan tingui un problema.

Desqualificació d'allò positiu

A una noia la felicita el seu professor perquè ha fet una pràctica fantàstica i ella pensa que ha sigut només sort.

Un equip de futbol guanya un partit i un dels seus jugadors creu que ho podrien haver fet per molts més gols.

Lectura del pensament

Un noi i una noia fa molt temps que estan junts i ella dóna per suposat que el seu xicot n'està fart de la relació i se'n vol anar amb una altra.

L'amiga d'una noia està enfadada i ella creu que ho està perquè s'ha discutit amb el xicot i la bombardeja a preguntes sobre la seva relació.

Endevinar el futur

Un noi surt amb els seus amics de festa (tot nois) i la seva xicota pensa que s'embolicarà amb una altra.

Un noi té un germà acabat de néixer i creu que els seus pares ja mai més tornaran a estar pendent d'ell.

 Magnificació i minimització

Una noia pensa que les seves amigues són les millors del món i no la fallaran mai.

Un noia noia creu que no té parella perquè tothom la veu lletja.

 Raonament emocional

Un noi està enfadat i pensa que tothom ho està amb ell.

Un noi està trist i creu que tothom l'evita.

 Etiquetar erròniament

Un noi veu a una noia embolicar-se amb dos nois la mateixa nit i li posa l'etiqueta de "fàcil".

Un noi està en una discoteca i un altre, sense voler, li dóna una empenta. Li posa l'etiqueta de "malalletat".

Autoinculpació

Una noia veu a dues amigues seves enfadades entre elles i creu que ha estat per culpa seva (que ella les ha influït o els ha dit alguna cosa que les molestés).

En una classe tots els alumnes criden i parlen mentre el professor està explicant. El company d'una noia li demana un dubte sobre la matèria i mentre ella li resol el professor renya a tota la classe. La noia creu que ha estat culpa seva.

 Personalització

Dos nois queden una tarda per estudiar junts l'examen que tenen l'endemà. Un d'ells se'n ensurt amb la matèria i li agrada però no ha estudiat gens i l'altre ha estudiat molt però vol posar algunes idees en comú. A l'hora de rebre la nota de l'examen el noi que havia estudiat molt aprova amb molt bona nota i el que no havia estudiat tant creu que ha estat gràcies a la seva ajuda que ha tret tant bona nota.

En un partit de bàsquet on es decideixen els últims 2 punts decisius per guanyar, una jugadora li passa la pilota a una altra i aquesta l'encerta dins la cistella guanyant així el partit. Tot i que la posició de la primera jugadora no era d'allò més favorable perquè l'altra encertés, ella creu que ha estat gràcies a ella que han guanyat i que l'altra ha encertat.

 Imperatiu categòric

Una noia està treballant per a una empresa amb un contracte laboral temporal. Sempre és la primera en arribar a la feina i la última en marxar. Tot i que sap que no li renovaran el contracte ja que l'empresa no té diners, ella creu que ha de treballar encara més perquè la tornin a contractar.

Reflexió

Crec que les distorsions cognitives afecten a tothom en major o menor mesura, i depèn de nosaltres la manera com ens afecten, ja que pensar i creure molt amb alguna distorsió pot provocar que una persona estigui sempre trista, de mal humor o fins i tot que tingui una depressió.

Però és fàcil que en algun moment et vinguin pensaments com aquests, ja que circumstàncies passades et poden portar a aquest tipus de pensaments. Com per exemple si durant un temps algunes persones t’han criticat o s’ han rigut de tu,  després és molt més fàcil pensar que et critiquen o es riuen de tu quan veus dos persones parlant o rient.

També es normal desconfiar de la parella quan has tingut males experiències passades,però has de pensar que mai res és igual.

Però també hi ha persones que no els hi cal haver tingut una mala experiència en el passat, sinó que són persones insegures o que es capfiquen massa amb les coses, i això provoca que totes les coses, per petites que siguin et causin un gran dolor.

Crec que costa molt fer entendre a una persona que allò que ell creu que realment és cert,només són imaginacions i no te perquè passar de veritat.

Però també actuar i pensar contràriament a aquestes distorsions et pot provocar altres tipus de problemes.

Crec que s’ha de buscar un punt mig entre ser una persona molt desconfiada, que no es valora gens, que creu que ho fa tot malament, i una persona ingènua, que es pensa que ho fa tot bé, i que és el millor.