PRACTICA 4                                    Tània Sallés, Laia Vidal, Alba Vàzquez

MECANISMES DE DEFENSA

                                                                                 

Els mecanismes de defensa són estratègies que utilitza una persona per tal de poder mantenir l’equilibri de la seva ment quan es troba amb alguna situació adversa.

Va ser una teoria proposada per Sigmund Freud, va ser un neuròleg austríac que va interessar-se per la hipnosi i la forma com podia ajudar als malalts mentals. Més endavant es va interessar per l’anàlisi dels somnis que va ser el punt de partida de la psicoanàlisi. Sobretot es va dedicar a estudiar l’histèria.

Amb l’experiència dels fenòmens histèrics i hipnòtics va començar a pensar que tenim una part del cervell on no hi podem accedir i pensa que una persona es divideix en dues parts, una part CONCIENT i l’altre part INCONSCIENT.  Però entre mig encara hi hauria el PRE-CONSCIENT que significa la franja on es podien fer coses inconscients a la consciencia.

El camí per treure coses de l’inconscient són els somnis, ja que ens donen pistes per saber que està passant. Freud analitzava els seus somnis i els dels pacient.  Els somnis, deia, era el que permetia la curació dels símptomes.  Si una persona era capaç de saber que li havia passat per tenir aquest símptoma hi ho acceptava, aquest símptoma anava desapareixent.

Va buscar una teoria per saber que feia l’inconscient, hi ho va dividir en tres:

Aquesta primera teoria va ser substituïda per una visió dinàmica més integradora, la que estableix tres agents dinàmics de personalitat: l’allò o id, el jo o ego o el superjò o super-ego.

L’allò o id: és la part més obscura, primitiva i inaccessible de la nostra personalitat. És tot allò que s’hereta. El recent nascut només posseeix l’allò, ja que els altres agents es desenvoluparan més tard i a partir d’ell.

L’allò expressa la verdadera intenció de la vida de la persona: la immediata satisfacció de les necessitats innates. És un agent totalment inconscient, irracional i il.lògic, només actua en el sentit de buscar plaer i evitar el desagradable.

El jo o ego: és un agent de la personalitat que sorgeix a partir de l’allò. L’allò i el jo regeixen el principi del plaer, però és capaç de calcular les conseqüències de la seva conducta: persegueix racionalment el plaer. El jo integra components conscients, reconscients i inconscients (els inconscients són  mecanismes de defensa com ara la repressió, projecció…). El jo incrementant el coneixement de tots els seus mecanismes, fent conscient l’inconscient, pot assolir cotes de llibertat.

El superjò : és un mecanisme de la personalitat que sorgeix a partir del jo, de la debilitat del jo infantil. Consisteix, bàsicament, en l’ interiorització de les prescripcions paternes, la por al càstig i la necessitat d’afecte i protecció són els que obliguen al nen o nena a acceptar i a percebre com a pròpies les prescripcions familiars.  El superjò és la veu dels pares, la veu d’unes figures paternes totalment idealitzades,és la consciència moral. Aquestes prescripcions acaben fent-se inconscients i esdevenen una instància que vigila i controla el jo.

Freud més endavant va parlar sobre les fases de desenvolupament psicosexual, que tracta sobre la sexualitat i plaer, són unes etapes que els nens han de passar i superar sinó es produeix una aturada o fixació.

Les diferents fases:

Fase oral: de 0 a 2 anys. L’infant descobreix el plaer de succionar a través del pit de la mare o xumet.

Fase anal: de 2-3 anys. El plaer prové del control dels esfínters.

Fase fàl·lica: de 3-6 anys. Els nens se n’adonen que tenen genitals i experimenten.

Fase de latència: de 6-7 anys. És una etapa de tranquil·litat amb les relacions entre els nens i les nenes és totalment normal.

Fase genital : a partir dels 12 anys. Reapareix l’interès per la sexualitat i es comença a orientar cap a una finalitat reproductiva.

Anna Freud i els mecanismes de defensa

Va fer un llistat sobre els mecanismes de defensa, que l’ego crea per preservar la cosciència.

·         Repressió: manté els impulsos fora de l’allò.

·         Negació: negar que allò a passat.

·         Projecció: una persona atribueix a l’altre els seus desitjos inacceptables per ocultar-se’ls a ell mateix.

·         Racionalització: una persona busca una explicació raonable per assumir una realitat que li resulta traumàtica.

·         Intel.lectualització, la persona pren distància d’allò que li crea una amenaça.

·         Formació reactiva: es dona importància al contraria del que realment desitges.

·         Regressió: quan una persona es troba amb una situació d’estrès i tornar a èpoques més satisfactòries on es sentia més protegit.

·         Desplaçament: es canviar l’objectiu de la frustació

·         Sublimació: permet desviar les pulsacions agressives cap a actuacions que tinguin un valor social positiu.

PRÀCTICA

Sublimant els set pecats capitals

IRA: enfado

LUXURIA: desig sexual

GULA: impuls sexual

PERESA: reposar

SUPÈRBIA: excessiva autoestima

ENVEJA: voler el que tenen els altres

AVARÍCIA: desig excessiu de voler adquirir riqueses i guardar-les.

Altres:TRISTES, VERGONYA, CULPABILITAT, HUMILITAT...

Ira:

Uns amics no m’han trucat per sortir i estic mol enfadada, i concentro l’ira fent deures, apunts i estudiant en comptes d’estar a casa sense fer res i pensant en aquest fet sense fer res.

Luxúria:

Sortint de festa en una discoteca veig un noi que m’atrau sexualment però jo ja tinc xicot. En comptes de complir el meu desig sexual amb ell, ho faig amb la meva parella.

Gula:

Arribo a casa desprès d’haver anat al gimnàs i tot i que em ve molt de gust menjar xocolata agafo una peça de fruita.

Peresa:

He dormit poc i estic molt cansada, però l’endemà tinc un examen, tot i que he estudiat vull repassar una mica més. En comptes de passar tota la tarda dormint i descansant, decideixo repassar una estona i després anar a dormir.

Supèrbia:

He tret molt bona nota  a un examen i estic eufòrica però la resta de companys han tret males notes. En comptes de fer-me notar i fardar de la nota, els hi dic que els ajudaré de cara al pròxim examen.

Enveja:

Tinc enveja de la personalitat del xicot d’una amiga malgrat jo ja tinc xicot. Constantment els estic comparant i en comptes de retreure-li al meu xicot el que no té em fixo en les coses que té que m’agraden.

Avarícia:

Els meus pares ens han regalat una jaqueta a mi i a la meva germana perquè la compartim aquests hivern. Jo ja en tinc una però m’agrada més la que ens han regalat. En comptes d’estar enfadada amb els meus pares perquè he de compartir la jaqueta, li deixo a la meva germana ja que ella no en té cap i li demano que me’l deixi quan no el necessiti.

Vergonya:

Un amic m’ha convidat a veure un partit de bàsquet amb la seva colla, jo estic morta de vergonya perquè no els conec. En comptes de quedar-me durant tot el partit callada i sense fer res, aprofito per cridar i animar amb el meu amic.

REFLEXIÓ

A tothom hi ha coses que l’afecten o li provoquen dolor,però a vegades estan tancades a l’inconscient i no saps que és el que realment et fa mal, Freud feria servir la psicoanàlisis, però actualment no és tan fàcil. Ja que no n’hi ha prou en identificar el que ens fa mal, sinó que després has de saber com afrontar les diferents situacions que et presenta la vida.

També hi ha persones que per vergonya o per la por del que pensaran els altres no exterioritzen el que realment els hi fa mal i els preocupa.

Aquesta pràctica sobre els mecanismes de defensa, concretament la sublimació es tractava de positivitzar  les coses que et provoquen dolor, ansietat..Penso que és una bona manera de reduir el dolor si saps trobar al manera correcta, i quan la trobes estàs realment segur que allò és el que et convé. Ja que sinó ho fas convençut no et servirà de res, perquè no et farà sentir bé.

Actualment en la nostra societat s’han implantat diferents “normes” i maneres de viure, i això penso que condiciona la nostra persona, ja que moltes vegades no actues com voldries ni dius les coses que realment penses. I això pot provocar que una persona no sigui feliç.

A vegades hauríem de ser més sincers amb nosaltres mateixos, i potser d’aquesta manera trobaríem la solució als nostres problemes.

Aquests mecanismes de defensa que em treballat són molt interessants, ja que es pot comprovar que a la majoria de persones els hi afecten. Crec que quan una persona és capaç d’acceptar que té algun d’aquestes dificultats serà molt més fàcil trobar-hi una solució.