FREUD: PASIÓN SECRETA

PRACTICA 5

“FREUD,PASIÓN SECRETA”

És una pel·lícula dirigida al 1962 per John Huston. El seu títol original en anglès es simplement “Freud” encara que també se la coneix com “Freud: The Secret Pasion”.

La pel.lícula està supervisada per el guionista anglès Jean Paul Sartre, i alguns dels actors que hi apareixen són:

Montgomery Clift: pare de la psicoanàlisis, Freud.

Fernand Ledoux: Charcot

Larry Parks: Joseph Breuer

Susannah York: Cecily Koertner.

SINOPSI

Aquesta pel·lícula tracta sobre cinc anys (1885-1890) de la vida de Freud, quan la medicina tradicional es negava a tractar de cara la histèria i el creador de la psicoanàlisis començava a centrar-se amb l’ hipnosis.

Un cop va acabar el seu període d’aprenentatge a Austria, sota la tutela de Meynert a l’Hospital General de Viena el doctor Sigmund Freud va viatjar a París. El seu interès per les pioneres tècniques de hipnosis divulgades per el professor Charcot li revelen l’extraordinari camp de experimentació encara per explotar que presenta la psicoanàlisis.

L’obsessió de Freud per la seva professió va fer que hi hagués un distanciament amb la seva dona Martha. Freud passa a ser el protegit del doctor Joseph Brever. Ambos tenen el repte d’analitzar les causes que determinen la semi paràlisis que pateix la jove Cecily Koertner. Es tracta d’una impossibilitat física que , no venen condicionada per cap fractura de la columna vertebral.

Al mateix temps, el cas de Carl Von Scholosser submergeix a Freud a la interpretació dels somnis per determinar el que domina el complex d’Edip. Així va ser com Freud centre les bases de la psicoanàlisis.

La pel·lícula tractava diferents aspectes importants com són el complex d’Edip, interpretació dels somnis, hipnosis, la classe de Charcot...

He decidit aprofundir amb el tema del mite i complex d’Electra ja que ha diferents assignatures hem tractat el complex d’Edip en canvi del complex d’Electra no n’hem parlat tant. 

Electra

Electra és un personatge de la mitologia grega, que ha transcorregut a la nostra cultura no només gràcies a obres com la d’Homer o Eurípides. La seva tràgica història va ser recollida per la psicologia durant el segle XX i presentada com la contrapartida femenina d’ Edip, dons les seves accions s’assemblen tot i que el seu fi és diferent.

Homer descriu Electra com la filla d’Agamenon,rei de Micenas, i Clitemnestra, germana d’Helena. Abans de marxar cap a la Guerra de Troya, Agamenon va oferir en sacrifici la seva filla petita Ifigenia per aconseguir el seu objectiu. Algunes fonts diuen que moments abans de ser sacrificada, la pròpia Artemisa la va canviar per una altre víctima i es va emportar la nena a Tàuride. De totes maneres, la seva esposa Clitemnestra mai el va perdonar. Després de deu anys a Troya, Agamenon va capturar a Casandra i va tenir dons fills amb ella.

Quan va tornar a Micenas, el poderós rei va ser rebut per Egisto, el qual durant aquests deu anys de la seva absència havia seduït a la seva esposa Clitemnestra hi havia ideat una venjança. Va preparar un banquet de benvinguda i va matar el rei a Casandra i els seus fills.

Electra al tornar a Micenas anys després, descobreix la traïció de la seva mare. La va començar a odiar i tenia ganes de venjança, però no va ser fins que el seu germà Orestes va tornar que no ho va planejar. Orestes havia estat ordenat per venjar-se d’Agamenon ja que li havia dit l’oracle de Delfos.

Els dos germans varen portar a terme el seu pla assesinant a Egisto i a la mare.

Més tard Electra es va casar amb Pílades, amic íntim de Orestes i fill del rei Estrofo.

L’amor incondicional per el seu pare i odi cap a la seva mare van fer d’Electra una figura crucial, ja que gràcies a ella s’han desenvolupat diferents teories sobre les relacions efectives entre la família, i a partir d’aquí apareix l’anomenat complex d’Electra.

Complex d’Electra

El complex d’Electra segons Freud es troba a l’etapa genital dels infants, sinó és superat provoca un trauma que no es supera ni a l’edat adulta. 

Es produeix una relació triangular (mare, nena, pare). La nena vol l’admiració constant del pare i no vol que el pare es fixi am la mere ja que veu a la mare com una contrincant, desitja, inconscientment eliminar-la i posseir el pare. Els sentiments d’oposició es viuen amb la contradicció amb els sentiments d’estima. S’ha de fer entendre a la nena que el pare els estima a totes dues però que la seva parella és la seva mare. Normalment aquests procés és comú en totes les nenes d’aquesta edat i es sol superar d’una forma natura.

REFLEXIÓ

A la classe hem mirat la pel.lícula de Freud “Passión Secreta”, s’hi han vist reflexats diferents temes que ja havíem tractat a altres assignatures, com l’hipnosi, l’interpretació dels somnis, l’associació d’idees, el complex d’Edip i Electra i la relació entre Breuer i Freud.

He trobat molt interessant aquesta pel·lícula ja que ens havien dit que fen la carrera a Girona de psicologia no parlaríem gaire sobre Freud, però realment n’hem parlat molt i també hem vist altre pel·lícules sobre ell.

Però el que més m’ha cridat l’atenció és el complex d’Electra, ja que no n’havíem parlat gaire i el trobo molt interessant.

Des de que ens en varen parlar a desenvolupament i cultura, vaig fixar-me més amb les relacions entre els pares i els seus fills petits, ja que a la feina tinc contacte amb nens petits, hi he comprovat que és cert aquesta adoració que tenen les nenes cap els pares. Sempre volen demostrar el que han après i el que han millorat a el pare, perquè les feliciti i estigui amb elles.

Com que durant el batxillerat vaig fer llatí, m’ha interessat buscar també el mite d’Electra, i a més m’ha agradat comprovar que molts dels personatges de la llegenda ja els havia estudiat.

Trobo interessant mira pel·lícules per reforçar la teoria que fem a classe, ja que a més així pots fer una imatge mental més acurada.