PRACTICA 6: LES NECESSITATS HUMANES

PRACTICA 6                                       Tamara Robles, Anna Maria Casadellà, Alba Vàzquez

LES NECESSITATS HUMANES

Primer dominaven el conductisme(estímul-resposta) i la psicoanàlisi (“esser fosc”), però la gent es comença a sentir incomoda amb aquestes dues tendències ja que comencen a pensar que l’home també té coses positives. I és a partir d’aquí, durant els anys 40-50 on apareix la postura humanista. Podem destacar dos persones importants, Carl Rogers i Abraham Maslow.

Carl Rogers: 1902-1987, va ser un psicòleg clínic estatunidenc, un dels teòrics més rellevants de la no-directivitat.
Formulà la teoria sobre la “teràpia centrada en el client”. Al seu entendre, el paper del psicòleg ha de ser passiu, permissiu i d’acceptació. Proposà una educació humanística basada en l’experiència vital de l’alumne, l’objectiu de la qual és l’aprenentatge significatiu o experiencial.

Abraham Maslow: Nova York,1908-1970. Va ser un estudiós de la psicologia humanista. Famós per establir la jerarquia de les necessitats de l’ésser humà, coneguda com a piràmide de Maslow, sobre la motivació. Es considera el pare de la tercera tendència de la psicologia, l’humanisme; després de Freud amb la psicoanàlisi i de Watson amb el conductisme.

Maslow creia que les necessitats s’estructuraven en forma de piràmide, de tal manera que si les necessitats més bàsiques situades a la part més baixa no es satisfeien,l’individu no podia arribar a complir les necessitats superior i obtenir la felicitat.

Maslow estableix una jerarquia que comença amb les necessitats fisiològiques a la base, al mig es situen les necessitats psicològiques (seguretat,amor i partinença i competent) i  per últim hi ha les necessitats espirituals.

Maslow diu que hem d’estudiar la persona més humana; persones creatives, persones que son capaces d’afrontar situacions desfavorables, amb sentit de l’humor. Volen estudiar la part lluminosa de la persona. 

El primer nivell hi ha les necessitats fisiològiques com: menjar, dormir... Una persona bulímica no hauria passat el primer nivell.

El segon nivell hi ha les necessitats psicològiques com:

·         Seguretat: com saber que tens vincles segurs.

·         Amor i partinença: formar part d’algun col.lectiu.

·         Competent: saber que la gent et té respecte.

Al tercer nivell trobem les necessitats d’autorealització, saps el que és just i el que no, i li trobes sentit a la vida, també et sens plenament realitzat.

Comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats autèntiques:

A)     Comportament constructiu: s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat. S’ASSOLEIX L’OBJECTIU

B)      Comportament destructiu:s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica però algú en surt perjudicat.

C)      Comportament fallit: no s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica.

PRACTICA           

L’Ernest ens va demanar que busquéssim un exemple constructiu, destructiu i fallit dels 5 nivells de la jerarquia de les necessitats humanes de Maslow.

Realitzada amb Anna Maria Casadellà i Tamara Robles.

1r Nivell

NECESSITATS FISIOLÒGIQUES

Constructiu

Estic de festa, tinc son, hem despadeixo i marxo a dormir.                       

Destructiu

Estic de festa, tinc son, però li demano a algú que té ganes de festa que m’acompanyi.

Fallit

L’endemà tens un examen important i vols anar a dormir aviat per estar bé, però aquests nervis fan que no pugui dormir.

2on Nivell

SEGURETAT

Constructiu

Necessit-ho feina, envio molts currículums, vaig a fer entrevistes fins que finalment hem truquen i em donen feina.

Destructiu

Algú de la teva secció ha de ser despedit, i per no perdre la feina dones les culpes d’un error teu a un company, per tal que l’acomiadin a ell i no a tu.

Fallit

Vas queixant-te de que no tens feina, però no fas res per buscar-ne, i esperes que algú te’n doni o que et truquin.

3er Nivell

AMOR I PARTINENÇA

Constructiu

Arribes a un poble nou i només coneixes una noia, i ella t’introdueix en el seu grup d’amics.

Destructiu

Per formar part d’un grup et veus obligat a fumar per sentir-te acceptat.

Fallit

Per no estar sol vas am un grup, am qui no tens coses en comú i no t’hi sents acceptat però a nivell social sembla que pertanys a un grup.

4rt Nivell

COMPETENENT

Constructiu

Fas un treball, t’hi esforces molt per obtenir reconeixement i acabes treien un 10.

Destructiu

Fas un treball en equip, en el que tots han col·laborat, però el dia de presentar-lo actues com si els altres no haguessin fet res.

Fallit

Fas un treball en equip, tu no hi has col·laborat, però els altres membres no diuen res, treus un 10 però en realitat saps que no tens mèrit, però tampoc fas res per canviar-ho.

5è Nivell

AUTOREALITZACIÓ

Constructiu

Persona que té totes les necessitats satisfetes i per sentir-se bé ajuda als altres fent serveis socials en una ONG.

Destructiu

Una persona rica que ho té tot però que pensa que la gent va amb ella per els diners. Aquesta persona tindrà una depressió

Fallit

Persona rica que es pensa que la gent no va amb el per els diners sinó per ser com és.

REFLEXIÓ

A aquesta pràctica hem estat explicant la teoria humanista i la piràmide jeràrquica de Maslow.

Personalment estic d’acord amb la teoria humanista, ja que volen destacar la salut mental i totes les coses positives de la vida, com la felicitat, la satisfacció,l’amabilitat, la generositat... I penso que tots hauríem de reflexionar sobre aquesta teoria i potser viuríem millor i sense tants problemes.

Però parlant sobre la piràmide de la jerarquia de Maslow, estic d’acord que el nivell fisiològic és el primer nivell ja que és evident que sense les necessitats de menjar, dormir... no podríem viure.

 En canvi les altres necessitats com les de seguretat, amor i pertinença, competència, crec que ningú és igual i que cadascú les ordena de manera diferent segons la manera de que té de veure la vida.  

En canvi l’autorealització, penso que és una cosa que costa molt d’aconseguir, tot i que durant petits moments de la vida hi pots arribar però no d’una manera impermanent. Ja que a vegades quan has tingut un bon dia, on tot t’ha sortit bé és molt més fàcil que et sentis segur amb tu mateix, que trobis un sentit a la vida, i que vulguis ajudar els altres,en definitiva que et sentis autorealitzat, però quan el dia següent res et surt com esperaves per més que haguessis trobat un sentit a la vida, ja no penses igual i per més que vulguis no li trobes sentit a la vida, ni et sens segur am tu mateix.

M’agradaria pensar que algun dia podré arribar a l’autorealització d’una manera permanent i que per més coses dolentes que passessin al meu voltant no deixes de trobar un sentit a la vida i em sentís segur, ja que si pots tenir aquests pensaments ja afrontaràs els problemes i les dificultats d’una altre manera.

Però també crec que els països subdesenvolupats tot i no tenir del tot complertes les necessitats fisiològiques penso que també tenen coberts nivells superiors com pot ser el d’amor i pertinença, i a vegades no els hi cal tantes coses per poder trobar un sentit a la vida.

Aquesta pràctica l’he trobat molt interessant quan hem buscat exemples de coses constructives, destructives i fallides, ja que et fa reflexionar sobre comportaments personals que a vegades són egoistes o amb coses que tu mateix t’intentes enganyar.

També amb els comportaments destructius he pensat en diferents situacions on altres persones han fet coses per mi que jo a vegades no els hi havia donat gaire importància. 

FREUD: PASIÓN SECRETA

PRACTICA 5

“FREUD,PASIÓN SECRETA”

És una pel·lícula dirigida al 1962 per John Huston. El seu títol original en anglès es simplement “Freud” encara que també se la coneix com “Freud: The Secret Pasion”.

La pel.lícula està supervisada per el guionista anglès Jean Paul Sartre, i alguns dels actors que hi apareixen són:

Montgomery Clift: pare de la psicoanàlisis, Freud.

Fernand Ledoux: Charcot

Larry Parks: Joseph Breuer

Susannah York: Cecily Koertner.

SINOPSI

Aquesta pel·lícula tracta sobre cinc anys (1885-1890) de la vida de Freud, quan la medicina tradicional es negava a tractar de cara la histèria i el creador de la psicoanàlisis començava a centrar-se amb l’ hipnosis.

Un cop va acabar el seu període d’aprenentatge a Austria, sota la tutela de Meynert a l’Hospital General de Viena el doctor Sigmund Freud va viatjar a París. El seu interès per les pioneres tècniques de hipnosis divulgades per el professor Charcot li revelen l’extraordinari camp de experimentació encara per explotar que presenta la psicoanàlisis.

L’obsessió de Freud per la seva professió va fer que hi hagués un distanciament amb la seva dona Martha. Freud passa a ser el protegit del doctor Joseph Brever. Ambos tenen el repte d’analitzar les causes que determinen la semi paràlisis que pateix la jove Cecily Koertner. Es tracta d’una impossibilitat física que , no venen condicionada per cap fractura de la columna vertebral.

Al mateix temps, el cas de Carl Von Scholosser submergeix a Freud a la interpretació dels somnis per determinar el que domina el complex d’Edip. Així va ser com Freud centre les bases de la psicoanàlisis.

La pel·lícula tractava diferents aspectes importants com són el complex d’Edip, interpretació dels somnis, hipnosis, la classe de Charcot...

He decidit aprofundir amb el tema del mite i complex d’Electra ja que ha diferents assignatures hem tractat el complex d’Edip en canvi del complex d’Electra no n’hem parlat tant. 

Electra

Electra és un personatge de la mitologia grega, que ha transcorregut a la nostra cultura no només gràcies a obres com la d’Homer o Eurípides. La seva tràgica història va ser recollida per la psicologia durant el segle XX i presentada com la contrapartida femenina d’ Edip, dons les seves accions s’assemblen tot i que el seu fi és diferent.

Homer descriu Electra com la filla d’Agamenon,rei de Micenas, i Clitemnestra, germana d’Helena. Abans de marxar cap a la Guerra de Troya, Agamenon va oferir en sacrifici la seva filla petita Ifigenia per aconseguir el seu objectiu. Algunes fonts diuen que moments abans de ser sacrificada, la pròpia Artemisa la va canviar per una altre víctima i es va emportar la nena a Tàuride. De totes maneres, la seva esposa Clitemnestra mai el va perdonar. Després de deu anys a Troya, Agamenon va capturar a Casandra i va tenir dons fills amb ella.

Quan va tornar a Micenas, el poderós rei va ser rebut per Egisto, el qual durant aquests deu anys de la seva absència havia seduït a la seva esposa Clitemnestra hi havia ideat una venjança. Va preparar un banquet de benvinguda i va matar el rei a Casandra i els seus fills.

Electra al tornar a Micenas anys després, descobreix la traïció de la seva mare. La va començar a odiar i tenia ganes de venjança, però no va ser fins que el seu germà Orestes va tornar que no ho va planejar. Orestes havia estat ordenat per venjar-se d’Agamenon ja que li havia dit l’oracle de Delfos.

Els dos germans varen portar a terme el seu pla assesinant a Egisto i a la mare.

Més tard Electra es va casar amb Pílades, amic íntim de Orestes i fill del rei Estrofo.

L’amor incondicional per el seu pare i odi cap a la seva mare van fer d’Electra una figura crucial, ja que gràcies a ella s’han desenvolupat diferents teories sobre les relacions efectives entre la família, i a partir d’aquí apareix l’anomenat complex d’Electra.

Complex d’Electra

El complex d’Electra segons Freud es troba a l’etapa genital dels infants, sinó és superat provoca un trauma que no es supera ni a l’edat adulta. 

Es produeix una relació triangular (mare, nena, pare). La nena vol l’admiració constant del pare i no vol que el pare es fixi am la mere ja que veu a la mare com una contrincant, desitja, inconscientment eliminar-la i posseir el pare. Els sentiments d’oposició es viuen amb la contradicció amb els sentiments d’estima. S’ha de fer entendre a la nena que el pare els estima a totes dues però que la seva parella és la seva mare. Normalment aquests procés és comú en totes les nenes d’aquesta edat i es sol superar d’una forma natura.

REFLEXIÓ

A la classe hem mirat la pel.lícula de Freud “Passión Secreta”, s’hi han vist reflexats diferents temes que ja havíem tractat a altres assignatures, com l’hipnosi, l’interpretació dels somnis, l’associació d’idees, el complex d’Edip i Electra i la relació entre Breuer i Freud.

He trobat molt interessant aquesta pel·lícula ja que ens havien dit que fen la carrera a Girona de psicologia no parlaríem gaire sobre Freud, però realment n’hem parlat molt i també hem vist altre pel·lícules sobre ell.

Però el que més m’ha cridat l’atenció és el complex d’Electra, ja que no n’havíem parlat gaire i el trobo molt interessant.

Des de que ens en varen parlar a desenvolupament i cultura, vaig fixar-me més amb les relacions entre els pares i els seus fills petits, ja que a la feina tinc contacte amb nens petits, hi he comprovat que és cert aquesta adoració que tenen les nenes cap els pares. Sempre volen demostrar el que han après i el que han millorat a el pare, perquè les feliciti i estigui amb elles.

Com que durant el batxillerat vaig fer llatí, m’ha interessat buscar també el mite d’Electra, i a més m’ha agradat comprovar que molts dels personatges de la llegenda ja els havia estudiat.

Trobo interessant mira pel·lícules per reforçar la teoria que fem a classe, ja que a més així pots fer una imatge mental més acurada.

PRACTICA 4                                    Tània Sallés, Laia Vidal, Alba Vàzquez

MECANISMES DE DEFENSA

                                                                                 

Els mecanismes de defensa són estratègies que utilitza una persona per tal de poder mantenir l’equilibri de la seva ment quan es troba amb alguna situació adversa.

Va ser una teoria proposada per Sigmund Freud, va ser un neuròleg austríac que va interessar-se per la hipnosi i la forma com podia ajudar als malalts mentals. Més endavant es va interessar per l’anàlisi dels somnis que va ser el punt de partida de la psicoanàlisi. Sobretot es va dedicar a estudiar l’histèria.

Amb l’experiència dels fenòmens histèrics i hipnòtics va començar a pensar que tenim una part del cervell on no hi podem accedir i pensa que una persona es divideix en dues parts, una part CONCIENT i l’altre part INCONSCIENT.  Però entre mig encara hi hauria el PRE-CONSCIENT que significa la franja on es podien fer coses inconscients a la consciencia.

El camí per treure coses de l’inconscient són els somnis, ja que ens donen pistes per saber que està passant. Freud analitzava els seus somnis i els dels pacient.  Els somnis, deia, era el que permetia la curació dels símptomes.  Si una persona era capaç de saber que li havia passat per tenir aquest símptoma hi ho acceptava, aquest símptoma anava desapareixent.

Va buscar una teoria per saber que feia l’inconscient, hi ho va dividir en tres:

Aquesta primera teoria va ser substituïda per una visió dinàmica més integradora, la que estableix tres agents dinàmics de personalitat: l’allò o id, el jo o ego o el superjò o super-ego.

L’allò o id: és la part més obscura, primitiva i inaccessible de la nostra personalitat. És tot allò que s’hereta. El recent nascut només posseeix l’allò, ja que els altres agents es desenvoluparan més tard i a partir d’ell.

L’allò expressa la verdadera intenció de la vida de la persona: la immediata satisfacció de les necessitats innates. És un agent totalment inconscient, irracional i il.lògic, només actua en el sentit de buscar plaer i evitar el desagradable.

El jo o ego: és un agent de la personalitat que sorgeix a partir de l’allò. L’allò i el jo regeixen el principi del plaer, però és capaç de calcular les conseqüències de la seva conducta: persegueix racionalment el plaer. El jo integra components conscients, reconscients i inconscients (els inconscients són  mecanismes de defensa com ara la repressió, projecció…). El jo incrementant el coneixement de tots els seus mecanismes, fent conscient l’inconscient, pot assolir cotes de llibertat.

El superjò : és un mecanisme de la personalitat que sorgeix a partir del jo, de la debilitat del jo infantil. Consisteix, bàsicament, en l’ interiorització de les prescripcions paternes, la por al càstig i la necessitat d’afecte i protecció són els que obliguen al nen o nena a acceptar i a percebre com a pròpies les prescripcions familiars.  El superjò és la veu dels pares, la veu d’unes figures paternes totalment idealitzades,és la consciència moral. Aquestes prescripcions acaben fent-se inconscients i esdevenen una instància que vigila i controla el jo.

Freud més endavant va parlar sobre les fases de desenvolupament psicosexual, que tracta sobre la sexualitat i plaer, són unes etapes que els nens han de passar i superar sinó es produeix una aturada o fixació.

Les diferents fases:

Fase oral: de 0 a 2 anys. L’infant descobreix el plaer de succionar a través del pit de la mare o xumet.

Fase anal: de 2-3 anys. El plaer prové del control dels esfínters.

Fase fàl·lica: de 3-6 anys. Els nens se n’adonen que tenen genitals i experimenten.

Fase de latència: de 6-7 anys. És una etapa de tranquil·litat amb les relacions entre els nens i les nenes és totalment normal.

Fase genital : a partir dels 12 anys. Reapareix l’interès per la sexualitat i es comença a orientar cap a una finalitat reproductiva.

Anna Freud i els mecanismes de defensa

Va fer un llistat sobre els mecanismes de defensa, que l’ego crea per preservar la cosciència.

·         Repressió: manté els impulsos fora de l’allò.

·         Negació: negar que allò a passat.

·         Projecció: una persona atribueix a l’altre els seus desitjos inacceptables per ocultar-se’ls a ell mateix.

·         Racionalització: una persona busca una explicació raonable per assumir una realitat que li resulta traumàtica.

·         Intel.lectualització, la persona pren distància d’allò que li crea una amenaça.

·         Formació reactiva: es dona importància al contraria del que realment desitges.

·         Regressió: quan una persona es troba amb una situació d’estrès i tornar a èpoques més satisfactòries on es sentia més protegit.

·         Desplaçament: es canviar l’objectiu de la frustació

·         Sublimació: permet desviar les pulsacions agressives cap a actuacions que tinguin un valor social positiu.

PRÀCTICA

Sublimant els set pecats capitals

IRA: enfado

LUXURIA: desig sexual

GULA: impuls sexual

PERESA: reposar

SUPÈRBIA: excessiva autoestima

ENVEJA: voler el que tenen els altres

AVARÍCIA: desig excessiu de voler adquirir riqueses i guardar-les.

Altres:TRISTES, VERGONYA, CULPABILITAT, HUMILITAT...

Ira:

Uns amics no m’han trucat per sortir i estic mol enfadada, i concentro l’ira fent deures, apunts i estudiant en comptes d’estar a casa sense fer res i pensant en aquest fet sense fer res.

Luxúria:

Sortint de festa en una discoteca veig un noi que m’atrau sexualment però jo ja tinc xicot. En comptes de complir el meu desig sexual amb ell, ho faig amb la meva parella.

Gula:

Arribo a casa desprès d’haver anat al gimnàs i tot i que em ve molt de gust menjar xocolata agafo una peça de fruita.

Peresa:

He dormit poc i estic molt cansada, però l’endemà tinc un examen, tot i que he estudiat vull repassar una mica més. En comptes de passar tota la tarda dormint i descansant, decideixo repassar una estona i després anar a dormir.

Supèrbia:

He tret molt bona nota  a un examen i estic eufòrica però la resta de companys han tret males notes. En comptes de fer-me notar i fardar de la nota, els hi dic que els ajudaré de cara al pròxim examen.

Enveja:

Tinc enveja de la personalitat del xicot d’una amiga malgrat jo ja tinc xicot. Constantment els estic comparant i en comptes de retreure-li al meu xicot el que no té em fixo en les coses que té que m’agraden.

Avarícia:

Els meus pares ens han regalat una jaqueta a mi i a la meva germana perquè la compartim aquests hivern. Jo ja en tinc una però m’agrada més la que ens han regalat. En comptes d’estar enfadada amb els meus pares perquè he de compartir la jaqueta, li deixo a la meva germana ja que ella no en té cap i li demano que me’l deixi quan no el necessiti.

Vergonya:

Un amic m’ha convidat a veure un partit de bàsquet amb la seva colla, jo estic morta de vergonya perquè no els conec. En comptes de quedar-me durant tot el partit callada i sense fer res, aprofito per cridar i animar amb el meu amic.

REFLEXIÓ

A tothom hi ha coses que l’afecten o li provoquen dolor,però a vegades estan tancades a l’inconscient i no saps que és el que realment et fa mal, Freud feria servir la psicoanàlisis, però actualment no és tan fàcil. Ja que no n’hi ha prou en identificar el que ens fa mal, sinó que després has de saber com afrontar les diferents situacions que et presenta la vida.

També hi ha persones que per vergonya o per la por del que pensaran els altres no exterioritzen el que realment els hi fa mal i els preocupa.

Aquesta pràctica sobre els mecanismes de defensa, concretament la sublimació es tractava de positivitzar  les coses que et provoquen dolor, ansietat..Penso que és una bona manera de reduir el dolor si saps trobar al manera correcta, i quan la trobes estàs realment segur que allò és el que et convé. Ja que sinó ho fas convençut no et servirà de res, perquè no et farà sentir bé.

Actualment en la nostra societat s’han implantat diferents “normes” i maneres de viure, i això penso que condiciona la nostra persona, ja que moltes vegades no actues com voldries ni dius les coses que realment penses. I això pot provocar que una persona no sigui feliç.

A vegades hauríem de ser més sincers amb nosaltres mateixos, i potser d’aquesta manera trobaríem la solució als nostres problemes.

Aquests mecanismes de defensa que em treballat són molt interessants, ja que es pot comprovar que a la majoria de persones els hi afecten. Crec que quan una persona és capaç d’acceptar que té algun d’aquestes dificultats serà molt més fàcil trobar-hi una solució.

DISTORSIONS COGNITIVES

PRACTICA 3                                                       Laia Vidal, Alba Vàzquez

Distorsions cognitives

Les distorsions cognitives són errors en el processament de l’informació. És un corrent anomenat cognitivisme. Exerceixen un paper predominant en la psicopatologia en produir la pertorbació emocional.

La primera enumeració va ser donada per Albert Ellis, que va ser un terapeuta cognitiu conductual nord-amercià que el 1955 va fer la teràpia racional emotiva conductual. És considerat per molt com el pare de les teràpies cognitives conductuals i com un dels psicoterapeutes més influents de la història.

Però aquesta enumeració va ser ampliat per Aaron T. Beck, encara que altres autors com Karen Horney ja havien identificat alguns dels fenòmens implicats en el que ara s’anomena distorsions cognitives.

Abans s’estudiava la conducta observable  en canvi el  cognitivisme estudia la conducta no observable com el que pensem, la motivació, la memòria.

Una persona que davant d’un estímul decideix que fer, passa per aquestes fases:

ESTÍMUL- ORGANISME- RESPOSTA- CONSEQÜÈNCIA

El que porta a una conseqüència és:

1.       Esdeveniment activador

2.       Pensament i creences

3.       Conseqüències emocionals i conductuals

Es diferència:

La reacció: significa donar una resposta sense rumiar.

La proacció: significa que davant d’un conjunt d’estímul escull una resposta i opera de la millor manera.

 El psicòleg ha d’intentar reduir les coses negatives dels diferents tipus de distorsions cognitives, que són:

-Generalització excessiva

-Abstracció selectiva

-Polarització o pensament “tot o res”

-Desqualificació d’allò positiu

-Lectura del pensament

-Endevinar el futur

 -Magnificació i minimització

-Raonament emocional

-Etiquetar erròniament

 -Autoinculpació

 -Personalització

 -Imperatiu categòric

PRÀCTICA

Generalització excessiva

Un noi suspèn un examen i pensa que no tindrà sortia amb aquella assignatura durant tot el curs .

Un noi durant una competició d’esquí cau i creu que no serveix per aquest esport.

Abstrecció selectiva

Una noia s’enfada amb la seva parella perquè no vol anar al mateix lloc que ella, però no te en compte els cops que ell a anat a llocs que li agraden a ella i en ell no.

A una noia la renyen els seus pares perquè ha arribat tard a un sopar familiar i tot i saber que tenia aquest compromís s'enfada molt.

Polarització

Un noi creu que tothom parla malament d'ell i el critiquen.

Un noi creu que no té a ningú al seu costat per donar-li suport quan tingui un problema.

Desqualificació d'allò positiu

A una noia la felicita el seu professor perquè ha fet una pràctica fantàstica i ella pensa que ha sigut només sort.

Un equip de futbol guanya un partit i un dels seus jugadors creu que ho podrien haver fet per molts més gols.

Lectura del pensament

Un noi i una noia fa molt temps que estan junts i ella dóna per suposat que el seu xicot n'està fart de la relació i se'n vol anar amb una altra.

L'amiga d'una noia està enfadada i ella creu que ho està perquè s'ha discutit amb el xicot i la bombardeja a preguntes sobre la seva relació.

Endevinar el futur

Un noi surt amb els seus amics de festa (tot nois) i la seva xicota pensa que s'embolicarà amb una altra.

Un noi té un germà acabat de néixer i creu que els seus pares ja mai més tornaran a estar pendent d'ell.

 Magnificació i minimització

Una noia pensa que les seves amigues són les millors del món i no la fallaran mai.

Un noia noia creu que no té parella perquè tothom la veu lletja.

 Raonament emocional

Un noi està enfadat i pensa que tothom ho està amb ell.

Un noi està trist i creu que tothom l'evita.

 Etiquetar erròniament

Un noi veu a una noia embolicar-se amb dos nois la mateixa nit i li posa l'etiqueta de "fàcil".

Un noi està en una discoteca i un altre, sense voler, li dóna una empenta. Li posa l'etiqueta de "malalletat".

Autoinculpació

Una noia veu a dues amigues seves enfadades entre elles i creu que ha estat per culpa seva (que ella les ha influït o els ha dit alguna cosa que les molestés).

En una classe tots els alumnes criden i parlen mentre el professor està explicant. El company d'una noia li demana un dubte sobre la matèria i mentre ella li resol el professor renya a tota la classe. La noia creu que ha estat culpa seva.

 Personalització

Dos nois queden una tarda per estudiar junts l'examen que tenen l'endemà. Un d'ells se'n ensurt amb la matèria i li agrada però no ha estudiat gens i l'altre ha estudiat molt però vol posar algunes idees en comú. A l'hora de rebre la nota de l'examen el noi que havia estudiat molt aprova amb molt bona nota i el que no havia estudiat tant creu que ha estat gràcies a la seva ajuda que ha tret tant bona nota.

En un partit de bàsquet on es decideixen els últims 2 punts decisius per guanyar, una jugadora li passa la pilota a una altra i aquesta l'encerta dins la cistella guanyant així el partit. Tot i que la posició de la primera jugadora no era d'allò més favorable perquè l'altra encertés, ella creu que ha estat gràcies a ella que han guanyat i que l'altra ha encertat.

 Imperatiu categòric

Una noia està treballant per a una empresa amb un contracte laboral temporal. Sempre és la primera en arribar a la feina i la última en marxar. Tot i que sap que no li renovaran el contracte ja que l'empresa no té diners, ella creu que ha de treballar encara més perquè la tornin a contractar.

Reflexió

Crec que les distorsions cognitives afecten a tothom en major o menor mesura, i depèn de nosaltres la manera com ens afecten, ja que pensar i creure molt amb alguna distorsió pot provocar que una persona estigui sempre trista, de mal humor o fins i tot que tingui una depressió.

Però és fàcil que en algun moment et vinguin pensaments com aquests, ja que circumstàncies passades et poden portar a aquest tipus de pensaments. Com per exemple si durant un temps algunes persones t’han criticat o s’ han rigut de tu,  després és molt més fàcil pensar que et critiquen o es riuen de tu quan veus dos persones parlant o rient.

També es normal desconfiar de la parella quan has tingut males experiències passades,però has de pensar que mai res és igual.

Però també hi ha persones que no els hi cal haver tingut una mala experiència en el passat, sinó que són persones insegures o que es capfiquen massa amb les coses, i això provoca que totes les coses, per petites que siguin et causin un gran dolor.

Crec que costa molt fer entendre a una persona que allò que ell creu que realment és cert,només són imaginacions i no te perquè passar de veritat.

Però també actuar i pensar contràriament a aquestes distorsions et pot provocar altres tipus de problemes.

Crec que s’ha de buscar un punt mig entre ser una persona molt desconfiada, que no es valora gens, que creu que ho fa tot malament, i una persona ingènua, que es pensa que ho fa tot bé, i que és el millor.

DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

PRÀCTICA 2: DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

QUÈ ÉS LA DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA?

Desenvolupada en la dècada dels 50 pel terapeuta Joseph Wolpe, és un mètode terapèutic basat en principis conductistes i, en particular, en el contracondicionament. La dessensibilització sistemàtica pot resultar especialment adequada pel tractament de les fòbies clàssiques, pors cròniques i reaccions d’ansietat interpersonal. L’objectiu és que el subjecte pugui crear respostes noves i adaptatives a estímuls que abans li provocaven respostes no desitjades. Aquesta teràpia té el gran avantatge de no ser dolorosa.

Els dos principis fonamentals de la dessensibilització sistemàtica són:

1 – Una emoció pot contrarestar una altre emoció.

2 – És possible habituar-se a les situacions amenaçadores.

MARY COVER JONES intro

EL CAS DEL NEN AMB FÒBIA ALS AUTOCARS

Un nen està amb la seva àvia mirant la televisió quan de cop es veu un accident d’un autocar on moren vàries persones. El nen al veure els cadàvers i l’autocar estavellat agafa por, o millor dit, fòbia als autocars.

Els pares del nen volen anar de viatge a Andalusia, però el pare té uns problemes d’esquena i no pot conduir. Es decideixen per agafar l’autocar però el nen no hi vol pujar de cap de les maneres.

La nostra feina és elaborar un procés de dessensibilització sistemàtica per aquest cas perquè el nen pugui perdre la por a pujar a un autocar.

PROCÉS DE DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

1 – Fer entendre al nen que els autocars no són tan perillosos com semblen.

2 – El nen mira dibuixos animats i contes que tracten sobre autocars. Per exemple aquests:

http://www.youtube.com/watch?v=uPptHnOVlgA

3 – Li passem pel·lícules amb autocars reals com poden ser els autocars turístics típics de Londres.

4 – Li comprem un autocar de joguina perquè jugui amb ell.

5 – Ensenyem al nen que els seus amics i altres nens de la seva mateixa edat pugen a l’autocar i no els hi passa res.

6 – Seguim l’autocar amb el cotxe una estona i observem el que fa.

7 – Fem que el nen parli amb el conductor de l’autocar perquè agafi confiança amb ell.

8 – El conductor li ensenya l’autocar per dins.

9 – Fem un trajecte curt amb el nen pel barri o el poble on ell viu acompanyat d’un familiar proper com pot ser l’àvia o els pares.

10 – El viatge.

REFLEXIÓ

Hem fet una pràctica de dessensibilització sistemàtica, el professor ens ha proposat dos temes, un es tractava d’una persona que tenia fòbia a les abelles i l’altre una persona que tenia fòbia als autocars.  Nosaltres hem decidit fer la fòbia als autocars ja que em cregut que era més fàcil treure una fòbia que es provocada per un estímul visual que no pas tenir fòbia a les abelles que es una fòbia que causa dolor físic.

Per poder treure una fòbia primer cal saber quants anys té la persona, ja que depèn molt de l’edat la manera com es tractarà.  El cas del nen que tenia fòbia als autocars tenia 7 anys i per això hem començat la dessensibilització fent que mirés vídeos de dibuixos i jugués amb autocars petits.

En un cas de dessensibilització sistemàtica els passos s’han d’adaptar a la situació , ja que cada persona reacciona d’una manera diferent, i a vegades has d’afegir un pas més perquè la persona no es veu capaç de passar al següent  o potser n’has de suprimir algun si la persona avança favorablement.

No coneixia aquest mètode per curar les fòbies i m’ha semblat molt interessant, tot i que és molt diferent quan vols curar una fòbia de veritat, ja que cada persona és un món i segur que per curar dos persones que tinguin la mateixa fòbia els passos a seguir seran totalment diferents.

Penso que seria interessant primer conèixer una mica a la persona per tal de poder adaptar els passos amb coses que el motivessin o li agradessin per tal que no sigui tan dur el procés.

També  és important tenir pensats diferents passos intermedis a part dels que s’han pensat per tal de poder improvisar amb més rapidesa i eficàcia.

Segons el meu punt de vista és complicat curar una fòbia perquè moltes vegades les persones que en pateixen una no saben el motiu pel qual els hi apareix aquesta por.

Però crec que és un bon mètode per curar o almenys disminuir la fòbia exposant situacions que no causen cap dolor físic pel pacient i això és un gran avantatge.

ALBA VÀZQUEZ