PRÀCTICA 9

PRÀCTICA 9

És la última pràctica que hem realitzat i hem treballat el diagrama sistèmic, seguint la l’enfocament sistèmic tractat a la pràctica 8.

Hem tractat la teràpia familiar estructural un sistema creat per Salvador Minuchin, el seu model estructural compren la família com un sistema que tendeix a la defensa de la seva estabilitat davant dels canvis en les condicions o influències internes i externes, el que provoquen sofriment a la família o en algun dels membres. Minuchin dóna molta importància a les jerarquies , la formulació dels límits clars, la definició dels roles i funcions, el que ajudaria a crear una bona estructura familiar.    

Ell creu que totes les famílies tenen una estructura diferent, hi ha estructures anomenades estàndards i no estàndards, però  no creu que hi hagin famílies desestructurades. 

Que en una família hi hagi una relació favorable o no depèn de les relacions que hi hagi entre els diferents membres i no tant amb l’estructura.

Minuchin descriu dos conceptes claus per poden entendre les relacions en una família, són  poder i autoritat.

Perquè hi hagi una bona relació s’ha d’establir una jerarquia, Minuchin descriu dos conceptes claus per poden entendre les relacions en una família, són  poder i autoritat.

El poder és la capacitat que té una persona per decidir, i és una cosa que s’obté, en canvi l’autoritat de l’has de guanyar.

Com per exemple quan en una família, no és correcte que pares i fills tinguin el mateix poder.

Minuchi però creu que s’ha de tenir tant poder com autoritat perquè tot funcioni correctament.

És important destacar els tres tipus de decisions que hi poden haver:

Frontera rígida: no tenen present ni escolten a ningú.

Frontera laxes: quan les decisions les pren algú que no pertoca.

Frontera flexibles: hi ha comunicació circular però la decisió l’acaba prenen aquell a qui li pertoca.

Aquestes relacions familiars es representen amb el genograma i diagrama sistèmic.

Genograma: es representa l’estructura del sistema.

Diagrama sistèmic: es representa les relacions que hi ha en el sistema. 

PRÀCTICA

GENOGRAMA

En aquesta estructura es pot veure representat una dona que es va separar del seu marit i que tenen una filla de 20 anys que té parella i un altre fill que es va morir. Aquesta dona més endavant va trobar una altre parella, que no estan casats, i estan esperant un fill.

DIAGRAMA

Representa la relació que hi ha entre quatre companys de pis. Són dos nois de 20 i 22 anys i dues noies de 19 i 21 anys. Els dos nois tenen una bona relació entre ells, en canvi les dues noies tenen una relació d’amistat, com és el cas del noi de 20 anys i la noia de 19. La noia de 21 i el noi de 22 tenen un conflicte manifest, el que comporta que el noi de 22 anys també tingui un conflicte en aquest cas ocult amb la parella de la noia que té 30 anys. El noi de 20 i la noia de 19 fan una aliança positiva  per tal d’intentar solucionar el problema amb els seus companys de pis.

REFLEXIÓ

En aquesta classe em parlat sobre les famílies, i les relacions que hi ha entre elles, i és cert que des de petits ens han ensenyat que la família perfecta és aquella on hi ha un pare, una mare i uns fills que viuen junts fins que és l’edat de marxar de casa. Però cal que la família perfecte segueixi aquesta estructura? És segur que si segueix aquesta estructura hi haurà una bona relació? Penso que no és cert, ja que el més important són les relacions que hi ha entre els membres d’aquesta estructura. Ja que potser una parella que s’ha separat pot tenir una millor relació amb els seus fills, i crear un clima molt més favorables per tots. O el fet que hi hagi gent que cregui que tenir uns pares homosexuals no és aconsellable, crec que tot ho fa la manera de comunicar-se i les relacions que hi hagin, ja que potser en una família estandar com un pare, una mare que viuen junts i els fills, i pot haver una mala relació, on tot siguin baralles, discussions i no hi hagi confiança, en canvi amb altres tipus de famílies anomenades per Minuchin com aquelles no estandar pot ser que les relacions siguin favorables per tothom i hi hagi un bon clima familiar.

Es important però tenir en compte els  conceptes que proposa Minuchin, com són la jerarquia, el poder i l’autoritat, és evident que en una família hi ha d’haver una jerarquia per tal que tot funcioni per això tan el poder com l’autoritat han de correspondre a la persona adequada, i és cert que l’autoritat és una cosa que cosa d’aconseguir i se l’ha de guanyar cadascú. Una família no pot ser   És evident que les decisions en una família s’haurien de prendre de manera flexible, tot i que decideixi la persona que li correspon, escoltar l’opinió de tothom, valorar-la i tenir-la en compte. Ja que s’ha de tenir en compte que moltes vegades les relacions que s’estableixen en una família desprès són les relacions que hi ha amb la resta de persones del teu voltant. Normalment una persona que a casa seva sempre li han deixat fer el que ha volgut, i ha pres diverses decisions que no li corresponien, quan té relació amb altres persones fora de la família és comporta com si tot el que ell cregui és el correcte i no accepta critiques però en el cas d’una persona que a casa seva no han valorat mai la seva opinió ni les coses que realment li hagués agradat fer, penso que quan està amb contacte amb altre gent que no és la família es deu comportar d’una manera egoista, sense tenir en compte l’altre gent, el que pensin o el que els hi pugui passar i tindrà tendència a tenir problemes amb la gent que l’envolta.

A casa persona segons la situació en la que es troba té un poder o un altre, i és important que tots sapiguem el lloc on ens trobem per tal d’actuar de la millor manera possible.

PRÀCTICA 8

PRÀCTICA 8

A la classe amb l’Ernest Luz hem realitzat la pràctica sobre l’enfocament sistèmic, consta de dues teories, la cibernètica i la teoria general de sistemes. És diferent dels enfocaments anteriors, ja que no es centra amb l’individu, sinó amb un grup de persones,  (dues o més) i amb les relacions que hi ha entre elles. Com pot ser el cas d’una parella, un equip, gent que treballa al mateix lloc,amics...

Defensen que quan una persona té alguna dificultat o símptoma perjudicial no és ell el problema sinó les relacions amb les persones que l’envolten no són adequades.

Es important destacar que l’enfocament sistèmic no es creu que es pugui saber la causa que comporta el problema, ja que diuen que és molt més important trobar-hi la solució, ja que sovint les causes poden haver desaparegut però el comportament pot continuar.  Per això defensa la causalitat circular, tot és causa i conseqüència alhora.

El psicòleg serà molt important amb l’entorn, ja que indicarà la manera com ha d’actuar el sistema, s’ha de tenir en compte  que a vegades la seva intervenció pot ser bona però també dolenta.  Ha de tenir present els efectes secundaris que pot provocar, anomenats iatrogènia.

Hi ha dos tipus de sistemes, els que funcionen d’una forma saludable i els insaludables. Les saludables són les que s’intenten fomentar en canvi les insaludables s’intenta que es trenquin.

GREGORY BATESON                                               

Va estudiar tribus i cultures indígenes, i va establir dos tipus de relacions:

Relació simètrica: significa que els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant (en escala) pot ser de tipus constructiu o destructiu.

Relació complementaria: significa que els diversos elements d’un sistema interactuen de forma diferent, tenen rols diferents. També poden ser constructius o destructius.

PRÀCTICA           Anna Maria Casadellà,Tamàra Robles i Alba Vàzquez

Hem elaborat quatre seqüències de CAUSALITAT CIRCULAR per les diferents relacions:

1.      Relació simètrica constructiva

2.      Relació simètrica destructiva

3.      Relació complementària constructiva

4.      Relació complementària destructiva

Relació simètrica constructiva:

Aquesta relació tracta sobre dos amigues,  totes dues es volen posar-se en forma, primer ho fa una i l’altre al veureu ho saber-ho també ho fa.

Relació simètrica destructiva:

Es tracta sobre dos nens que van junts a classe, s’agafen de l’altre  i la professora els renya.

Relació complementària constructiva:

Es tracta d’una empresa on saben que tractant millors els seus empleats aconseguiran més beneficis.

Relació complementària destructiva:

L’exemple que hem posat és d’un nen que treu males notes, a causa que el pare s’enfada i el pega i que el professor no es preocupa per ell.

REFLEXIÓ

Aquesta pràctic ha estat molt interessant, perquè t’ensenya  una altre manera de veure els problemes que tenen les persones i els que tens tu.

Penso que és cert que la majoria de problemes que tenen les persones venen causades per l’entorn i l’ambient que les envolta. Pots no ser feliç i fins i tot tenir algun problema greu per les conseqüències que has viscut o has pensat però sempre venen relacionades amb la gent que t’envolta. Pots estar trist,deprimit ,sentir-te malament amb tu mateix o inferior quan et compares amb altres persones del teu voltant, pots estar preocupat tenir quan li ha passat alguna cosa a algú que t’importa, o estàs enfadat, de mal humor quan algú t’ha dit o ha fet alguna cosa que t’ha molestat o estar capficat per pensar que les coses no et surten com voldries. Aquestes coses quan a la persona li afecten de veritat provoca que tinguin un problema important i greu, i que necessiti ajuda, però és cert que totes les persones són diferents i n’hi ha que no es preocupen tant per les coses, se’n preocupen massa, que són més vulnerables o més fortes, però al cap i a la fi les relacions amb l’entorn i tenen un paper molt important. Per això trobo molt interessant el fet d’intentar solucionar el problema, trauma, que tingui la persona a partir de les relacions que l’envolten. Ja que estic d’acord que les persones són el que són a causa del seu entorn, ja que si pensem en nosaltres mateixos i ens imaginem haver anat a una altre escola, viure en un altre poble o en un país diferent,  no podem dubtar que no tindríem res a veure amb com som ara.

I no podem negar que quan a la feina, a l’escola, amb els amics, amb la parella i amb la família hi ha una bona relació les coses sempre van millor. També crec que moltes persones quan són antipàtiques, van de superiors pensant que són els millors i que la resta de gent no l’importen ni són res, són persones que les relacions que han tingut anteriorment han estat insaludables i per aquest motiu ells fan el mateix amb les relacions que tenen més endavant.

Tenint en compte el fet que l’enfocament sistèmic no dona tanta importància a la causa del problema, trobo que potser no cal perdre el temps buscant la causa sinó utilitzar aquest temps per trobar una bona solució més ràpidament.

PRÀCTICA 7 ACTITUDS ROGERIANES

PRÀCTICA 7

CARL ROGERS

En aquesta sessió varem tractar Carl Rogers, un dels psicòlegs humanistes més importants de l’època.

Carl Rogers va néixer el 8 de gener del 1902 i va morir el 4 de febrer 1987 als Estats Units.

Es va plantejar diverses novetats en la manera de fer, ja que feia servir una càmera de video a una sala de teràpia per tal de gravar el pacient. També va realitzar estudis científics del procés de la psicoteràpia.

Tan Rogers com Maslow creien que hi havia una tendència del creixement humà en cada persona, anomenat actualització.

A les persones ja no cal que se’ls hi expliqui com han de créixer, ja que cada persona al seu interior ja té la saviesa per fer-ho, el que fa falta és tenir les condicions  adequades per poder créixer.

Roger pensa que és el psicòleg l’encarregat de crear les situacions idònies per tal que surti el potencial i pugui créixer. Si un psicòleg crea un context adequat i càlid sempre produirà un creixement.

Tots dos, Maslow i Rogers, afirmen que s’han de complir unes condicions per la persona perquè es pugui desenvolupar amb més facilitat. Per Maslow són els factors higiènics en canvi per Roger es centra en les condicions òptimes de les relacions.  També pensa que hi ha relacions saludables per tant facilitadores i altres insolubles, per tant desfavorables.

Per Roger les condicions que afavoreixen el creixement humà són tres actituds bàsiques que la persona ha d’experimentar.

Un bon psicòleg ha de viure aquestes actituds per poder ajudar a les persones que acudeixen a ell.

-Acceptació incondicional: acceptar les persones tal com són, i no tenir prejudicis cap aquest.

-Comprensió empàtica: intentar entendre l’altre de del seu punt de vist, els has d’entendre el que li passa, però al no ser coses teves pots donar el consell adequat i mostrar que l’entens.

-Autenticitat, Congruència i Coherència:  és l’actitud de sentir, pensar i actuar sense contradiccions.

Si un professional viu aquestes condicions, podrà crear un context favorable al creixement de les persones. “ Com millors persones, millors professionals”.

REFLEXIÓ

A la classe hem mirat un documental del canal 33, del programa 60 minuts titulat “PENSANT EN ELS ALTRES”.

Tracta de la manera com a la ciutat de kanasawa el professor Toshiro kanamori ensenya als seus alumnes de 10 anys.  

Hem va sobtar molt aquest documental ja que es pot veure la manera tant diferent d’ensenyar i fer classe que tenen comparat amb l’educació d’aquí.

El professor els hi demanava als seus alumnes que cada dia escriguessin una carta explicant els seus pensaments o experiències. I l’endemà ho havien d’explicar davant dels seus companys.

Els altres nens de la classe, quan un company explicava alguna cosa que els amoïnava o els hi feia mal a través de la carta, intentaven consolar-lo i això provocava que indirectament els altres nens els hi fos més fàcil explicar experiències doloroses i coses que els preocupen que potser no haguessin pogut exterioritzar mai o els hi hagués costat més explicar. Penso que és una bona manera exterioritzar els pensaments ja que moltes vegades et sens molt més tranquil i relaxat després d’haver-ho fet i potser trobes la manera d’afrontar el problema més fàcilment. En canvi si et quedes tancat amb els teus pensaments no trobaràs la solució, com deia el professor “Deixa que visquin dins del teu cor”.

A aquesta classe es dona molta més importància al fet de trobar un sentit a la vida i ser feliç que no tan ensenyar conceptes teòrics, perquè el cap i a la fi el més important és estar bé amb un mateix i ser feliç i d’aquesta manera també és molt més fàcil comprendre els conceptes teòrics que s’imparteixen.

M’agradaria pensar que algun dia l’educació d’aquí canviarà i s’assemblarà una mica a la manera d’ensenyar d’aquesta classe. Ja que recordo les classes de quan tenia 10 anys i la manera d’actuar que teníem nosaltres i la que tenen aquests nens de kanasawa no té res a veure, a ells se’ls veu molt més madurs i solidaris amb l’altre gent que els envolta.

Com l’exemple d’aquell nen que no el professor no el deixava anar am el rai i tots els seus companys el varen defensar davant del professor i es varen solidaritzar amb ell dient que si no hi anaven tots no hi aniria ningú.

En canvi a la nostra societat veig que tothom es molt més egoista i pensa amb ell mateix i que poques persones són capaces de reflexionar d’aquesta manera i tan sincerament. Potser si ens apliquéssim aquesta filosofia la nostra vida seria molt més diferent i anar a l’escola quan ets petit no seria tan una obligació sinó una diversió.

PRACTICA 6: LES NECESSITATS HUMANES

PRACTICA 6                                       Tamara Robles, Anna Maria Casadellà, Alba Vàzquez

LES NECESSITATS HUMANES

Primer dominaven el conductisme(estímul-resposta) i la psicoanàlisi (“esser fosc”), però la gent es comença a sentir incomoda amb aquestes dues tendències ja que comencen a pensar que l’home també té coses positives. I és a partir d’aquí, durant els anys 40-50 on apareix la postura humanista. Podem destacar dos persones importants, Carl Rogers i Abraham Maslow.

Carl Rogers: 1902-1987, va ser un psicòleg clínic estatunidenc, un dels teòrics més rellevants de la no-directivitat.
Formulà la teoria sobre la “teràpia centrada en el client”. Al seu entendre, el paper del psicòleg ha de ser passiu, permissiu i d’acceptació. Proposà una educació humanística basada en l’experiència vital de l’alumne, l’objectiu de la qual és l’aprenentatge significatiu o experiencial.

Abraham Maslow: Nova York,1908-1970. Va ser un estudiós de la psicologia humanista. Famós per establir la jerarquia de les necessitats de l’ésser humà, coneguda com a piràmide de Maslow, sobre la motivació. Es considera el pare de la tercera tendència de la psicologia, l’humanisme; després de Freud amb la psicoanàlisi i de Watson amb el conductisme.

Maslow creia que les necessitats s’estructuraven en forma de piràmide, de tal manera que si les necessitats més bàsiques situades a la part més baixa no es satisfeien,l’individu no podia arribar a complir les necessitats superior i obtenir la felicitat.

Maslow estableix una jerarquia que comença amb les necessitats fisiològiques a la base, al mig es situen les necessitats psicològiques (seguretat,amor i partinença i competent) i  per últim hi ha les necessitats espirituals.

Maslow diu que hem d’estudiar la persona més humana; persones creatives, persones que son capaces d’afrontar situacions desfavorables, amb sentit de l’humor. Volen estudiar la part lluminosa de la persona. 

El primer nivell hi ha les necessitats fisiològiques com: menjar, dormir... Una persona bulímica no hauria passat el primer nivell.

El segon nivell hi ha les necessitats psicològiques com:

·         Seguretat: com saber que tens vincles segurs.

·         Amor i partinença: formar part d’algun col.lectiu.

·         Competent: saber que la gent et té respecte.

Al tercer nivell trobem les necessitats d’autorealització, saps el que és just i el que no, i li trobes sentit a la vida, també et sens plenament realitzat.

Comportaments orientats a la satisfacció de les necessitats autèntiques:

A)     Comportament constructiu: s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat. S’ASSOLEIX L’OBJECTIU

B)      Comportament destructiu:s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica però algú en surt perjudicat.

C)      Comportament fallit: no s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica.

PRACTICA           

L’Ernest ens va demanar que busquéssim un exemple constructiu, destructiu i fallit dels 5 nivells de la jerarquia de les necessitats humanes de Maslow.

Realitzada amb Anna Maria Casadellà i Tamara Robles.

1r Nivell

NECESSITATS FISIOLÒGIQUES

Constructiu

Estic de festa, tinc son, hem despadeixo i marxo a dormir.                       

Destructiu

Estic de festa, tinc son, però li demano a algú que té ganes de festa que m’acompanyi.

Fallit

L’endemà tens un examen important i vols anar a dormir aviat per estar bé, però aquests nervis fan que no pugui dormir.

2on Nivell

SEGURETAT

Constructiu

Necessit-ho feina, envio molts currículums, vaig a fer entrevistes fins que finalment hem truquen i em donen feina.

Destructiu

Algú de la teva secció ha de ser despedit, i per no perdre la feina dones les culpes d’un error teu a un company, per tal que l’acomiadin a ell i no a tu.

Fallit

Vas queixant-te de que no tens feina, però no fas res per buscar-ne, i esperes que algú te’n doni o que et truquin.

3er Nivell

AMOR I PARTINENÇA

Constructiu

Arribes a un poble nou i només coneixes una noia, i ella t’introdueix en el seu grup d’amics.

Destructiu

Per formar part d’un grup et veus obligat a fumar per sentir-te acceptat.

Fallit

Per no estar sol vas am un grup, am qui no tens coses en comú i no t’hi sents acceptat però a nivell social sembla que pertanys a un grup.

4rt Nivell

COMPETENENT

Constructiu

Fas un treball, t’hi esforces molt per obtenir reconeixement i acabes treien un 10.

Destructiu

Fas un treball en equip, en el que tots han col·laborat, però el dia de presentar-lo actues com si els altres no haguessin fet res.

Fallit

Fas un treball en equip, tu no hi has col·laborat, però els altres membres no diuen res, treus un 10 però en realitat saps que no tens mèrit, però tampoc fas res per canviar-ho.

5è Nivell

AUTOREALITZACIÓ

Constructiu

Persona que té totes les necessitats satisfetes i per sentir-se bé ajuda als altres fent serveis socials en una ONG.

Destructiu

Una persona rica que ho té tot però que pensa que la gent va amb ella per els diners. Aquesta persona tindrà una depressió

Fallit

Persona rica que es pensa que la gent no va amb el per els diners sinó per ser com és.

REFLEXIÓ

A aquesta pràctica hem estat explicant la teoria humanista i la piràmide jeràrquica de Maslow.

Personalment estic d’acord amb la teoria humanista, ja que volen destacar la salut mental i totes les coses positives de la vida, com la felicitat, la satisfacció,l’amabilitat, la generositat... I penso que tots hauríem de reflexionar sobre aquesta teoria i potser viuríem millor i sense tants problemes.

Però parlant sobre la piràmide de la jerarquia de Maslow, estic d’acord que el nivell fisiològic és el primer nivell ja que és evident que sense les necessitats de menjar, dormir... no podríem viure.

 En canvi les altres necessitats com les de seguretat, amor i pertinença, competència, crec que ningú és igual i que cadascú les ordena de manera diferent segons la manera de que té de veure la vida.  

En canvi l’autorealització, penso que és una cosa que costa molt d’aconseguir, tot i que durant petits moments de la vida hi pots arribar però no d’una manera impermanent. Ja que a vegades quan has tingut un bon dia, on tot t’ha sortit bé és molt més fàcil que et sentis segur amb tu mateix, que trobis un sentit a la vida, i que vulguis ajudar els altres,en definitiva que et sentis autorealitzat, però quan el dia següent res et surt com esperaves per més que haguessis trobat un sentit a la vida, ja no penses igual i per més que vulguis no li trobes sentit a la vida, ni et sens segur am tu mateix.

M’agradaria pensar que algun dia podré arribar a l’autorealització d’una manera permanent i que per més coses dolentes que passessin al meu voltant no deixes de trobar un sentit a la vida i em sentís segur, ja que si pots tenir aquests pensaments ja afrontaràs els problemes i les dificultats d’una altre manera.

Però també crec que els països subdesenvolupats tot i no tenir del tot complertes les necessitats fisiològiques penso que també tenen coberts nivells superiors com pot ser el d’amor i pertinença, i a vegades no els hi cal tantes coses per poder trobar un sentit a la vida.

Aquesta pràctica l’he trobat molt interessant quan hem buscat exemples de coses constructives, destructives i fallides, ja que et fa reflexionar sobre comportaments personals que a vegades són egoistes o amb coses que tu mateix t’intentes enganyar.

També amb els comportaments destructius he pensat en diferents situacions on altres persones han fet coses per mi que jo a vegades no els hi havia donat gaire importància. 

FREUD: PASIÓN SECRETA

PRACTICA 5

“FREUD,PASIÓN SECRETA”

És una pel·lícula dirigida al 1962 per John Huston. El seu títol original en anglès es simplement “Freud” encara que també se la coneix com “Freud: The Secret Pasion”.

La pel.lícula està supervisada per el guionista anglès Jean Paul Sartre, i alguns dels actors que hi apareixen són:

Montgomery Clift: pare de la psicoanàlisis, Freud.

Fernand Ledoux: Charcot

Larry Parks: Joseph Breuer

Susannah York: Cecily Koertner.

SINOPSI

Aquesta pel·lícula tracta sobre cinc anys (1885-1890) de la vida de Freud, quan la medicina tradicional es negava a tractar de cara la histèria i el creador de la psicoanàlisis començava a centrar-se amb l’ hipnosis.

Un cop va acabar el seu període d’aprenentatge a Austria, sota la tutela de Meynert a l’Hospital General de Viena el doctor Sigmund Freud va viatjar a París. El seu interès per les pioneres tècniques de hipnosis divulgades per el professor Charcot li revelen l’extraordinari camp de experimentació encara per explotar que presenta la psicoanàlisis.

L’obsessió de Freud per la seva professió va fer que hi hagués un distanciament amb la seva dona Martha. Freud passa a ser el protegit del doctor Joseph Brever. Ambos tenen el repte d’analitzar les causes que determinen la semi paràlisis que pateix la jove Cecily Koertner. Es tracta d’una impossibilitat física que , no venen condicionada per cap fractura de la columna vertebral.

Al mateix temps, el cas de Carl Von Scholosser submergeix a Freud a la interpretació dels somnis per determinar el que domina el complex d’Edip. Així va ser com Freud centre les bases de la psicoanàlisis.

La pel·lícula tractava diferents aspectes importants com són el complex d’Edip, interpretació dels somnis, hipnosis, la classe de Charcot...

He decidit aprofundir amb el tema del mite i complex d’Electra ja que ha diferents assignatures hem tractat el complex d’Edip en canvi del complex d’Electra no n’hem parlat tant. 

Electra

Electra és un personatge de la mitologia grega, que ha transcorregut a la nostra cultura no només gràcies a obres com la d’Homer o Eurípides. La seva tràgica història va ser recollida per la psicologia durant el segle XX i presentada com la contrapartida femenina d’ Edip, dons les seves accions s’assemblen tot i que el seu fi és diferent.

Homer descriu Electra com la filla d’Agamenon,rei de Micenas, i Clitemnestra, germana d’Helena. Abans de marxar cap a la Guerra de Troya, Agamenon va oferir en sacrifici la seva filla petita Ifigenia per aconseguir el seu objectiu. Algunes fonts diuen que moments abans de ser sacrificada, la pròpia Artemisa la va canviar per una altre víctima i es va emportar la nena a Tàuride. De totes maneres, la seva esposa Clitemnestra mai el va perdonar. Després de deu anys a Troya, Agamenon va capturar a Casandra i va tenir dons fills amb ella.

Quan va tornar a Micenas, el poderós rei va ser rebut per Egisto, el qual durant aquests deu anys de la seva absència havia seduït a la seva esposa Clitemnestra hi havia ideat una venjança. Va preparar un banquet de benvinguda i va matar el rei a Casandra i els seus fills.

Electra al tornar a Micenas anys després, descobreix la traïció de la seva mare. La va començar a odiar i tenia ganes de venjança, però no va ser fins que el seu germà Orestes va tornar que no ho va planejar. Orestes havia estat ordenat per venjar-se d’Agamenon ja que li havia dit l’oracle de Delfos.

Els dos germans varen portar a terme el seu pla assesinant a Egisto i a la mare.

Més tard Electra es va casar amb Pílades, amic íntim de Orestes i fill del rei Estrofo.

L’amor incondicional per el seu pare i odi cap a la seva mare van fer d’Electra una figura crucial, ja que gràcies a ella s’han desenvolupat diferents teories sobre les relacions efectives entre la família, i a partir d’aquí apareix l’anomenat complex d’Electra.

Complex d’Electra

El complex d’Electra segons Freud es troba a l’etapa genital dels infants, sinó és superat provoca un trauma que no es supera ni a l’edat adulta. 

Es produeix una relació triangular (mare, nena, pare). La nena vol l’admiració constant del pare i no vol que el pare es fixi am la mere ja que veu a la mare com una contrincant, desitja, inconscientment eliminar-la i posseir el pare. Els sentiments d’oposició es viuen amb la contradicció amb els sentiments d’estima. S’ha de fer entendre a la nena que el pare els estima a totes dues però que la seva parella és la seva mare. Normalment aquests procés és comú en totes les nenes d’aquesta edat i es sol superar d’una forma natura.

REFLEXIÓ

A la classe hem mirat la pel.lícula de Freud “Passión Secreta”, s’hi han vist reflexats diferents temes que ja havíem tractat a altres assignatures, com l’hipnosi, l’interpretació dels somnis, l’associació d’idees, el complex d’Edip i Electra i la relació entre Breuer i Freud.

He trobat molt interessant aquesta pel·lícula ja que ens havien dit que fen la carrera a Girona de psicologia no parlaríem gaire sobre Freud, però realment n’hem parlat molt i també hem vist altre pel·lícules sobre ell.

Però el que més m’ha cridat l’atenció és el complex d’Electra, ja que no n’havíem parlat gaire i el trobo molt interessant.

Des de que ens en varen parlar a desenvolupament i cultura, vaig fixar-me més amb les relacions entre els pares i els seus fills petits, ja que a la feina tinc contacte amb nens petits, hi he comprovat que és cert aquesta adoració que tenen les nenes cap els pares. Sempre volen demostrar el que han après i el que han millorat a el pare, perquè les feliciti i estigui amb elles.

Com que durant el batxillerat vaig fer llatí, m’ha interessat buscar també el mite d’Electra, i a més m’ha agradat comprovar que molts dels personatges de la llegenda ja els havia estudiat.

Trobo interessant mira pel·lícules per reforçar la teoria que fem a classe, ja que a més així pots fer una imatge mental més acurada.

PRACTICA 4                                    Tània Sallés, Laia Vidal, Alba Vàzquez

MECANISMES DE DEFENSA

                                                                                 

Els mecanismes de defensa són estratègies que utilitza una persona per tal de poder mantenir l’equilibri de la seva ment quan es troba amb alguna situació adversa.

Va ser una teoria proposada per Sigmund Freud, va ser un neuròleg austríac que va interessar-se per la hipnosi i la forma com podia ajudar als malalts mentals. Més endavant es va interessar per l’anàlisi dels somnis que va ser el punt de partida de la psicoanàlisi. Sobretot es va dedicar a estudiar l’histèria.

Amb l’experiència dels fenòmens histèrics i hipnòtics va començar a pensar que tenim una part del cervell on no hi podem accedir i pensa que una persona es divideix en dues parts, una part CONCIENT i l’altre part INCONSCIENT.  Però entre mig encara hi hauria el PRE-CONSCIENT que significa la franja on es podien fer coses inconscients a la consciencia.

El camí per treure coses de l’inconscient són els somnis, ja que ens donen pistes per saber que està passant. Freud analitzava els seus somnis i els dels pacient.  Els somnis, deia, era el que permetia la curació dels símptomes.  Si una persona era capaç de saber que li havia passat per tenir aquest símptoma hi ho acceptava, aquest símptoma anava desapareixent.

Va buscar una teoria per saber que feia l’inconscient, hi ho va dividir en tres:

Aquesta primera teoria va ser substituïda per una visió dinàmica més integradora, la que estableix tres agents dinàmics de personalitat: l’allò o id, el jo o ego o el superjò o super-ego.

L’allò o id: és la part més obscura, primitiva i inaccessible de la nostra personalitat. És tot allò que s’hereta. El recent nascut només posseeix l’allò, ja que els altres agents es desenvoluparan més tard i a partir d’ell.

L’allò expressa la verdadera intenció de la vida de la persona: la immediata satisfacció de les necessitats innates. És un agent totalment inconscient, irracional i il.lògic, només actua en el sentit de buscar plaer i evitar el desagradable.

El jo o ego: és un agent de la personalitat que sorgeix a partir de l’allò. L’allò i el jo regeixen el principi del plaer, però és capaç de calcular les conseqüències de la seva conducta: persegueix racionalment el plaer. El jo integra components conscients, reconscients i inconscients (els inconscients són  mecanismes de defensa com ara la repressió, projecció…). El jo incrementant el coneixement de tots els seus mecanismes, fent conscient l’inconscient, pot assolir cotes de llibertat.

El superjò : és un mecanisme de la personalitat que sorgeix a partir del jo, de la debilitat del jo infantil. Consisteix, bàsicament, en l’ interiorització de les prescripcions paternes, la por al càstig i la necessitat d’afecte i protecció són els que obliguen al nen o nena a acceptar i a percebre com a pròpies les prescripcions familiars.  El superjò és la veu dels pares, la veu d’unes figures paternes totalment idealitzades,és la consciència moral. Aquestes prescripcions acaben fent-se inconscients i esdevenen una instància que vigila i controla el jo.

Freud més endavant va parlar sobre les fases de desenvolupament psicosexual, que tracta sobre la sexualitat i plaer, són unes etapes que els nens han de passar i superar sinó es produeix una aturada o fixació.

Les diferents fases:

Fase oral: de 0 a 2 anys. L’infant descobreix el plaer de succionar a través del pit de la mare o xumet.

Fase anal: de 2-3 anys. El plaer prové del control dels esfínters.

Fase fàl·lica: de 3-6 anys. Els nens se n’adonen que tenen genitals i experimenten.

Fase de latència: de 6-7 anys. És una etapa de tranquil·litat amb les relacions entre els nens i les nenes és totalment normal.

Fase genital : a partir dels 12 anys. Reapareix l’interès per la sexualitat i es comença a orientar cap a una finalitat reproductiva.

Anna Freud i els mecanismes de defensa

Va fer un llistat sobre els mecanismes de defensa, que l’ego crea per preservar la cosciència.

·         Repressió: manté els impulsos fora de l’allò.

·         Negació: negar que allò a passat.

·         Projecció: una persona atribueix a l’altre els seus desitjos inacceptables per ocultar-se’ls a ell mateix.

·         Racionalització: una persona busca una explicació raonable per assumir una realitat que li resulta traumàtica.

·         Intel.lectualització, la persona pren distància d’allò que li crea una amenaça.

·         Formació reactiva: es dona importància al contraria del que realment desitges.

·         Regressió: quan una persona es troba amb una situació d’estrès i tornar a èpoques més satisfactòries on es sentia més protegit.

·         Desplaçament: es canviar l’objectiu de la frustació

·         Sublimació: permet desviar les pulsacions agressives cap a actuacions que tinguin un valor social positiu.

PRÀCTICA

Sublimant els set pecats capitals

IRA: enfado

LUXURIA: desig sexual

GULA: impuls sexual

PERESA: reposar

SUPÈRBIA: excessiva autoestima

ENVEJA: voler el que tenen els altres

AVARÍCIA: desig excessiu de voler adquirir riqueses i guardar-les.

Altres:TRISTES, VERGONYA, CULPABILITAT, HUMILITAT...

Ira:

Uns amics no m’han trucat per sortir i estic mol enfadada, i concentro l’ira fent deures, apunts i estudiant en comptes d’estar a casa sense fer res i pensant en aquest fet sense fer res.

Luxúria:

Sortint de festa en una discoteca veig un noi que m’atrau sexualment però jo ja tinc xicot. En comptes de complir el meu desig sexual amb ell, ho faig amb la meva parella.

Gula:

Arribo a casa desprès d’haver anat al gimnàs i tot i que em ve molt de gust menjar xocolata agafo una peça de fruita.

Peresa:

He dormit poc i estic molt cansada, però l’endemà tinc un examen, tot i que he estudiat vull repassar una mica més. En comptes de passar tota la tarda dormint i descansant, decideixo repassar una estona i després anar a dormir.

Supèrbia:

He tret molt bona nota  a un examen i estic eufòrica però la resta de companys han tret males notes. En comptes de fer-me notar i fardar de la nota, els hi dic que els ajudaré de cara al pròxim examen.

Enveja:

Tinc enveja de la personalitat del xicot d’una amiga malgrat jo ja tinc xicot. Constantment els estic comparant i en comptes de retreure-li al meu xicot el que no té em fixo en les coses que té que m’agraden.

Avarícia:

Els meus pares ens han regalat una jaqueta a mi i a la meva germana perquè la compartim aquests hivern. Jo ja en tinc una però m’agrada més la que ens han regalat. En comptes d’estar enfadada amb els meus pares perquè he de compartir la jaqueta, li deixo a la meva germana ja que ella no en té cap i li demano que me’l deixi quan no el necessiti.

Vergonya:

Un amic m’ha convidat a veure un partit de bàsquet amb la seva colla, jo estic morta de vergonya perquè no els conec. En comptes de quedar-me durant tot el partit callada i sense fer res, aprofito per cridar i animar amb el meu amic.

REFLEXIÓ

A tothom hi ha coses que l’afecten o li provoquen dolor,però a vegades estan tancades a l’inconscient i no saps que és el que realment et fa mal, Freud feria servir la psicoanàlisis, però actualment no és tan fàcil. Ja que no n’hi ha prou en identificar el que ens fa mal, sinó que després has de saber com afrontar les diferents situacions que et presenta la vida.

També hi ha persones que per vergonya o per la por del que pensaran els altres no exterioritzen el que realment els hi fa mal i els preocupa.

Aquesta pràctica sobre els mecanismes de defensa, concretament la sublimació es tractava de positivitzar  les coses que et provoquen dolor, ansietat..Penso que és una bona manera de reduir el dolor si saps trobar al manera correcta, i quan la trobes estàs realment segur que allò és el que et convé. Ja que sinó ho fas convençut no et servirà de res, perquè no et farà sentir bé.

Actualment en la nostra societat s’han implantat diferents “normes” i maneres de viure, i això penso que condiciona la nostra persona, ja que moltes vegades no actues com voldries ni dius les coses que realment penses. I això pot provocar que una persona no sigui feliç.

A vegades hauríem de ser més sincers amb nosaltres mateixos, i potser d’aquesta manera trobaríem la solució als nostres problemes.

Aquests mecanismes de defensa que em treballat són molt interessants, ja que es pot comprovar que a la majoria de persones els hi afecten. Crec que quan una persona és capaç d’acceptar que té algun d’aquestes dificultats serà molt més fàcil trobar-hi una solució.