FONAMENTS DE PSICOLOGIA

Avui a la classe ens han demanat que féssim una introspecció durant uns 10 minuts i tots tanquem els ulls i ens posem en silenci.

No se sent cap soroll i començo a preguntar-me que pensar, vull intentar deixar la ment en blanc i només fer cas de la respiració, però de seguida em comencen a venir a la ment pensaments, penso amb les coses que no vull pensar, aquelles coses que em fan mal i m’amoïnen i són precisament aquestes coses les que em venen al cap, no vull pensar-hi més però no ho puc evitar, com més m’esforço a no pensar-hi més em costa treure-m’ho del cap, però sense adonar-me’n m’apareixen imatges, coses que m’havien passat el dia abans i començo a reflexionar-hi, de sobte penso en el que m’agradaria fer quan s’acabessin les classes, les coses que m’agradaria que pesessin i m’imagino una història irreal, m’imagino a mi en diferents situacions agradables i penso que tan de bo es complissin. Però de seguida em tornen a venir els pensaments que em preocupen i m’estresso no ser com fer-ho, i per no pensar-hi més obro els ulls i miro els meus companys i em pregunto que els hi deu estar passant pel cap. De sobte penso en una tàctica que em varen ensenyar per concentrar i em poso a imaginar colors, però no m’hi puc estar gaire estona ja que em comença a venir son. Al cap d’uns segons el professor ens diu que ja s’ha acabat.

CONCLUSIÓ

És molt difícil deixar la ment en blanc, ja que només el fet d’intentar-ho ja et venen diferents pensaments o imatges a la ment. Penso que quan hi ha alguna cosa que et preocupa de veritat és impossible no pensar-hi en algun moment, com que et fa mal recordar-ho t’entestes a no fer-ho i això provoca que ja ho hagis pensat.

De sobte t’apareixen imatges del passat que no saps perquè les recordes ja que potser no els hi donaves cap importància i t’estranya haver-hi pensat.

Durant molta estona penses en les coses que t’agradaria que pesessin però saps que no es compliran i això t’entristeix. Et venen imatges del que podria passar durant les següents hores o dies i crees una pel·lícula dins el teu cap.

A vegades m’agradaria no pensar en el futur, ja que després quan les coses no passen de la manera com les havies imaginat, et decepcionen, donat que moltes vegades idealitzes molt les coses i després necessites que passin d’aquella manera per ser feliç.

Crec que pensar tant en el futur és negatiu, i m’agradaria poder evitar-ho,  deixar que les coses fluïssin per elles mateixes, i així no t’enduries tantes decepcions, però reconec que això és impossible, si no és que tens un gran control de la teva ment i pots deixar que els pensaments passin sense aferrar-t’hi.

ALBA VÀZQUEZ