PRÀCTICA 2: DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA
QUÈ ÉS LA DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA?
Desenvolupada en la dècada dels 50 pel terapeuta Joseph Wolpe, és un mètode terapèutic basat en principis conductistes i, en particular, en el contracondicionament. La dessensibilització sistemàtica pot resultar especialment adequada pel tractament de les fòbies clàssiques, pors cròniques i reaccions d’ansietat interpersonal. L’objectiu és que el subjecte pugui crear respostes noves i adaptatives a estímuls que abans li provocaven respostes no desitjades. Aquesta teràpia té el gran avantatge de no ser dolorosa.
Els dos principis fonamentals de la dessensibilització sistemàtica són:
1 – Una emoció pot contrarestar una altre emoció.
2 – És possible habituar-se a les situacions amenaçadores.
MARY COVER JONES intro
EL CAS DEL NEN AMB FÒBIA ALS AUTOCARS
Un nen està amb la seva àvia mirant la televisió quan de cop es veu un accident d’un autocar on moren vàries persones. El nen al veure els cadàvers i l’autocar estavellat agafa por, o millor dit, fòbia als autocars.
Els pares del nen volen anar de viatge a Andalusia, però el pare té uns problemes d’esquena i no pot conduir. Es decideixen per agafar l’autocar però el nen no hi vol pujar de cap de les maneres.
La nostra feina és elaborar un procés de dessensibilització sistemàtica per aquest cas perquè el nen pugui perdre la por a pujar a un autocar.
PROCÉS DE DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA
1 – Fer entendre al nen que els autocars no són tan perillosos com semblen.
2 – El nen mira dibuixos animats i contes que tracten sobre autocars. Per exemple aquests:
3 – Li passem pel·lícules amb autocars reals com poden ser els autocars turístics típics de Londres.
4 – Li comprem un autocar de joguina perquè jugui amb ell.
5 – Ensenyem al nen que els seus amics i altres nens de la seva mateixa edat pugen a l’autocar i no els hi passa res.
6 – Seguim l’autocar amb el cotxe una estona i observem el que fa.
7 – Fem que el nen parli amb el conductor de l’autocar perquè agafi confiança amb ell.
8 – El conductor li ensenya l’autocar per dins.
9 – Fem un trajecte curt amb el nen pel barri o el poble on ell viu acompanyat d’un familiar proper com pot ser l’àvia o els pares.
10 – El viatge.
REFLEXIÓ
Hem fet una pràctica de dessensibilització sistemàtica, el professor ens ha proposat dos temes, un es tractava d’una persona que tenia fòbia a les abelles i l’altre una persona que tenia fòbia als autocars. Nosaltres hem decidit fer la fòbia als autocars ja que em cregut que era més fàcil treure una fòbia que es provocada per un estímul visual que no pas tenir fòbia a les abelles que es una fòbia que causa dolor físic.
Per poder treure una fòbia primer cal saber quants anys té la persona, ja que depèn molt de l’edat la manera com es tractarà. El cas del nen que tenia fòbia als autocars tenia 7 anys i per això hem començat la dessensibilització fent que mirés vídeos de dibuixos i jugués amb autocars petits.
En un cas de dessensibilització sistemàtica els passos s’han d’adaptar a la situació , ja que cada persona reacciona d’una manera diferent, i a vegades has d’afegir un pas més perquè la persona no es veu capaç de passar al següent o potser n’has de suprimir algun si la persona avança favorablement.
No coneixia aquest mètode per curar les fòbies i m’ha semblat molt interessant, tot i que és molt diferent quan vols curar una fòbia de veritat, ja que cada persona és un món i segur que per curar dos persones que tinguin la mateixa fòbia els passos a seguir seran totalment diferents.
Penso que seria interessant primer conèixer una mica a la persona per tal de poder adaptar els passos amb coses que el motivessin o li agradessin per tal que no sigui tan dur el procés.
També és important tenir pensats diferents passos intermedis a part dels que s’han pensat per tal de poder improvisar amb més rapidesa i eficàcia.
Segons el meu punt de vista és complicat curar una fòbia perquè moltes vegades les persones que en pateixen una no saben el motiu pel qual els hi apareix aquesta por.
Però crec que és un bon mètode per curar o almenys disminuir la fòbia exposant situacions que no causen cap dolor físic pel pacient i això és un gran avantatge.
ALBA VÀZQUEZ
